Archivo de la etiqueta: Internet

La geolocalització en els smartphones i per què hem de preocupar-nos d’on acaben les nostres dades

Les operadores de telefonia mòbil tenen accés a les nostres dades de geolocalització. Què fan amb elles i quin risc correm com a usuaris?

Hi ha ocasions en què la comoditat i la facilitat d’alguns recursos a la nostra disposició comporta una sèrie de riscos afegits dels que a vegades no som massa conscients de la seva existència o, encara sent-ho, potser no li donem la importància real que tenen. Un exemple perfecte del que estem dient són les dades derivades de la geolocalització en els nostres smartphones, funció que segurament tots fem servir habitualment i que potser desconeguem que té una part, almenys, qüestionable.

I és que aquesta geolocalització produeix dades, dades personals de cada usuari que encara que els fabricants, com és el cas d’Apple, s’esforcen a demostrar que no són utilitzades a l’esquena dels usuaris, solen ser utilitzades sense la mateixa delicadesa  pels operadors amb els que tinguem contractada la nostra línia, venent-los a tercers sense atendre qüestions de privacitat bàsiques.

I no és ninguna paranoia o una teoria conspiranoica d’aquestes tan en voga, és una assumpte tan seriós que la Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units (FCC), organisme encarregat de vetllar, entre altres coses, per la bona praxi en aquests temes, s’ha posat en contacte amb algunes de les operadores més grans al país (llegiu Verizon, AT & T, T-Mobile i Sprint), preocupada per les seves pràctiques a l’hora de procedir amb aquestes dades de geolocalització dels seus abonats.

Que les operadores obtenien dades en temps real derivades d’aquesta geolocalització era un secret a veus i ara el risc està en què es fa amb aquesta informació, a qui es ven i quins beneficis obtenen totes les parts implicades. Sobretot tenint en compte que les nostres dades, en teoria personals i privats, poden acabar en mans de la policia i els cossos de seguretat, però també en la de gestors de continguts, detectius privats i altres destinataris com companyies d’assegurances o de crèdit.

La FCC posa en el seu punt de mira casos com els de LocationSmart o Zumigo, empreses que van obtenir dades de les operadores que esmentàvem al principi i que després van vendre a desenes de terceres parts, posant literalment dades de localització de persones en mans dels que no haurien poder accedir-hi. Encara que una vegada descobertes aquestes pràctiques, les operadores van assegurar que deixarien de realitzar aquestes pràctiques, no totes ho van acabar complint i d’aquí aquesta investigació.

I és aquí on nosaltres, com a usuaris, hauríem de posar la nostra atenció. No tant en Apple, Samsung i altres fabricants, que semblen estar de la nostra part amb els seus sistemes cada vegada més segurs i compromesos amb la privacitat de l’usuari, si no amb les polítiques de les operadores de telefonia, molt menys transparents amb les pràctiques que fan amb les dades que disposen dels seus clients.

Des d’AvanzaNT us seguirem explicant, sense pèls a la llengua, què creiem i que necessitem saber sobre la nostra seguretat i privacitat com a usuaris.

Anuncios

Deja un comentario

Archivado bajo Goelocalización, Internet, Marketing 2.0, Smartphones, Social Media, Tablets, Web 3.0

Ecommerce i tenda física: qui espanta a qui?

L’obertura de botigues físiques d’Amazon demostra que el comerç físic encara té recorregut però que ha d’enfortir l’experiència del consumidor i explotar la seva part humana.

Les teories que van sorgir al voltant del comerç fa ja uns quants anys s’equivocaven. En aquell moment, Amazon semblava l’amenaça principal del botiguer de carrer i de la Pime que intentava mantenir fidel el seu client. Els seus preus trencaven amb tot i donaven a entendre que les generacions futures de compradors serien assidus al seu carret online. És així el nostre present? Que el gegant nord-americà de l’ecommerce vulgui créixer ara amb botigues físiques trenca amb tot aquest relat apocalíptic; o que Hawkers, companyia consolidada gràcies al seu públic a les xarxes, hagi recorregut també als establiments a peu de carrer. Aquestes són algunes de les reflexions que estan a sobre la taula de moltes estratègies empresarials.

Tota aquesta por sorgeix per la incertesa del que ha de venir. Es va viure el mateix amb l’arribada dels primers centres comercials entre les dècades dels 70 i 80, i posteriorment amb la irrupció del món online a principis dels 90. Dos dels capítols que la consultora Hamilton Global ha analitzat en un estudi, encarregat per Comertia, que pretén definir un horitzó temporal aproximat del que veurem en l’àmbit d’aquí al 2025.

I és que quan la venda al detall va creure que era prou gran per mantenir-se dempeus i lluitar contra l’online, aquest va obrir una botiga petita al món físic. “Semblava que tot es capgirava i que estàvem sota la seva dictadura”, comenta el managing partner de la consultora, Jordi Aymerich, “però el que hem de veure és que això és una oportunitat per a tots”. És a dir, ni el comerç més tradicional ha mort, ni l’ecommerce s’ho menjarà tot: poden retroalimentar-se per tenir cadascú un tipus de compra i comprador diferent.

Investigar a l’online i comprar al carrer

Una de les principals dades extretes per Hamilton Global fa referència a l’omnicanalitat: el 40% de les vendes que es fan són creuades i vénen de diferents canals. “Un comprador usa entre 1,5 i 2 canals a l’hora de comprar. Es pot comprar via mòbil i alhora a la botiga física”, exemplifica Aymerich. Una dada que acompanya amb una altra que enforteix aquesta idea d’estar present a tot arreu: “La ràtio de conversió d’un client que està omnicanalitzat és un 20% superior i és propens a comprar tres vegades més que un client que no ho està”.

Calbet: “Molta gent s’informa primer i, quan va a la botiga, mira més detalls, toca i al final compra”

Aquesta tendència també l’han notat els associats de Comertia. Així ho assegura el seu president, Joan Carles Calbet, qui xifra en un 60% el nombre de clients que es mou en diversos àmbits. “Molta gent s’informa primer i, quan va a la botiga, mira més detalls, toca i al final compra”, comenta, per això considera que la “compenetració” entre les botigues físiques i virtuals és una de les claus per mantenir la vitalitat del sector.

Els dos grans exemples d’Amazon i Hawkers, ja esmentats, ratifiquen aquesta idea. Per a Aymerich, això demostra que la venda al detall ha d’aprendre molt de l’entorn digital i traslladar els seus punts forts a la compra tradicional. “La tecnologia té una part molt freda que fa que no tinguin la part humana del retail”, defensa fent referència a la decisió d’aquests dos grans de l’ecommerce d’obrir botigues físiques, “els experts consultats afirmen que al final tots som persones que necessitem viure emocions, i això només es pot donar des del punt de venda”.

A escala mundial, les vendes online representen ara prop del 8% del total i es preveu que creixi fins a fregar el 15% el 2020. Per tant, la reflexió que extreu de tot plegat és que s’ha d’aprofitar la tecnologia en el nostre comerç per agilitzar processos i introduir noves eines, seguint les tendències que han marcat els gegants virtuals, però no s’ha de perdre el factor humà per no deixar escapar quota de mercat.

Enriquir l’experiència del consumidor

Les realitats virtual i augmentada, la impressió 3D o el blockchain són només algunes de les novetats que més recentment estan entrant al retail i que s’han d’aprofitar per millorar l’experiència del client. De fet, el managing partner té molt clar que aquesta és la línia que cal seguir per no deixar caure el comerç físic: “No sabem quantes botigues quedaran, però sí que sabem que l’establiment físic no morirà. Es reduirà el nombre d’espais per tenir-ne més i focalitzar-se en fer-los més experiencials”.

El big data és un altre dels importants en la llista d’innovacions i és, segons Aymerich, un dels més oblidats pels botiguers: “S’acostumen a tenir bases de dades dels clients, però no es tracten, no s’alimenten. Qui no comenci a muntar una bona estratègia d’anàlisi de dades, quedarà a la cua”.

Bru: “Si treballes per fidelitzar un client infidelitzable, triomfes”

A Enrique Tomás ja s’han posat les piles en aquest aspecte. A finals del 2016 van obrir una barra a la T4 de l’aeroport de Madrid per intentar captar un públic diferent. “Allà hem comprovat que si treballes per fidelitzar un client infidelitzable com ho és el que consumeix ràpidament i marxa al seu país, triomfes”, revela el director de màrqueting de l’empresa, Xavier Bru.

L’espai es gestiona amb dues premisses molt clares: “La qualitat és el primer perquè funcioni, s’han de complir les expectatives perquè hi hagi retorn. El segon, l’experiència a la botiga, saber que la venda no acaba quan el client paga, sinó quan torna”. Per aquest motiu Bru assegura que dediquen “molts esforços a analitzar les dades” i detalla que les recullen preguntant “directament al client què li ha semblat” el servei i el producte. Així és com han aconseguit facturar 15.000 euros diaris només amb aquesta barra a la terminal de Barajas.

Obsessionats amb els millennial

La generació Y representarà el 75% de la força laboral el 2025. El comerç té poc més de set anys per adaptar-se al seu estil de vida i, ara per ara, encara té molta feina pendent.

Una de les companyies que hi treballa a fons és Nostrum. Els plats a 1, 2 i 3 euros, com clamen les lletres acolorides dels vidres dels seus establiments, atrauen els compradors més joves, els qui tenen menys temps lliure o els qui directament no en volen saber res de cuinar.

Salomó: “Estan canviant totalment els hàbits de consum, de menjar i de cuinar, el que acaba canviant l’experiència totalment”

Per això el fundador i conseller delegat de la cadena, Quirze Salomó, té molt clar que no tots els canvis són fruit de la tecnologia, que també hi ha un component sociològic important, el que el porta a centrar els seus objectius en els millennial. “Estem vivint múltiples revolucions i una és generacional. Estan canviant totalment els hàbits de consum, de menjar i de cuinar, el que acaba canviant l’experiència totalment”, concreta.

Una teoria que comparteix al 100% Xavier Bru d’Enrique Tomás, qui explica una anècdota per il·lustrar el canvi: “A Brooklyn ja es fan pisos sense cuina. Això va contra els supermercats perquè els joves no volen cuinar, prefereixen demanar. I volen menjar una cosa diferent cada dia, no conformar-se amb el que hi ha a la nevera”.

La causa d’això és que “el millennial calcula el preu de les hores que inverteix a la cuina i acaba preferint gastar 3 euros en un plat abans que 5 euros en la matèria primera i elaborar-ho, encara que mengin més persones”, assenyala Salomé. Una tendència generalitzada en aquest segment de la societat que volen aprofitar per internacionalitzar el negoci i convertir-se en el primer actor europeu de la restauració ràpida que opera a tot el continent. “La resta de players que hi ha són americans”, especifica.

I amb aquesta visió cap al futur…

AvanzaNT us desitja a tots MOLT BON ANY 2019!!!

Que el proper any, estigui ple de JUSTÍCIA i LLIBERTAT!

Deja un comentario

Archivado bajo Business 2.0, Internet, Marketing 2.0, Social Media, Web 3.0

La ciberseguridad y las “fake news”

Expertos de S2 Grupo destacan que detrás de las noticias falsas puede esconderse un ciberataque. El objetivo de los ciberdelincuentes puede ser desde afectar en procesos electorales o empresariales hasta la propagación de malware que afecte a la continuidad de un negocio, por ejemplo.

S2 Grupo, empresa especializada en ciberseguridad y ciberinteligencia, señala que en el último trimestre de 2018 uno de los principales retos de la ciberseguridad es combatir las “fake news”. En este sentido, expertos de la compañía han destacado que la rapidez de la propagación de las noticias falsas a través de Internet, principalmente en redes sociales, está siendo utilizada por los ciberdelincuentes para realizar ataques más sofisticados y que pueden tener mayor impacto en la reputación de las organizaciones e, incluso, en la continuidad de los negocios.

Hoy en día, detrás de una propagación de noticias falsas puede estar orquestándose un ciberataque y es importante que nos concienciemos de esto porque en la medida que compartamos esas noticias, estaremos colaborando con los ciberdelincuentes. El 6 de noviembre comienza un nuevo proceso electoral en EEUU y es muy probable que, en relación a él, surja toda una campaña de fake news en redes sociales, por ejemplo. Hay que tener en cuenta que una forma de atacar en medios digitales es utilizar la información que se divulga para conseguir un objetivo concreto”, ha destacado José Rosell, socio-director de S2 Grupo.

Erradicar este tipo de noticias falsas es complicado. El primer paso debe ser concienciar a la población sobre la importancia de que sean conscientes qué información comparten, de dónde proviene y si están seguros de que pueden darle crédito. Habitualmente, el proceso de compartir está más motivado cuanto más impactante es la noticia y ése es el gancho que usan las fake news. Por eso, ante noticias realmente llamativas que no procedan de una fuente fiable, conviene ser muy cauteloso a la hora de compartir y hacerla viral porque podríamos estar colaborando, sin saberlo, con la campaña orquestada por un grupo de ciberdelincuencia”, ha afirmado Miguel A. Juan, socio-director de S2 Grupo.

Las motivaciones para crear “fake news

En cuanto a los objetivos que se pueden perseguir a través de las noticias falsas, expertos de la compañía de ciberseguridad, han destacado que pueden ser varios: afectar en los resultados de procesos electorales, influir en las decisiones estratégicas de grandes compañías o corporaciones ya sean públicas o privadas, atacar la reputación personal o empresarial o viralizar la propagación de malware que puedan contener esas noticias a través de un enlace que invite a leer más sobre esa noticia, por ejemplo.

En este sentido, desde S2 Grupo se ha resaltado que actualmente son muy comunes los ciberataques a través de ”campañas híbridas”. Son ataques más sofisticados que permiten conseguir el objetivo de una forma más sutil mediante la combinación de diferentes mecanismos como puede ser una acción de fake news y ciberataque de ransomware, por ejemplo. Primero se pondría en marcha uno de ellos y eso haría que el equipo de ciberseguridad implicado pusiera toda su atención en resolverlo. Mientras tanto, los delincuentes podrían aprovechar para poner en marcha la segunda acción aprovechando esta situación.

Desde AvanzaNT apelamos a la responsabilidad de cada uno de nosotros ya que las fake news se han convertido en un problema de envergadura que afecta a toda la sociedad, y nosotros somos clave para combatirlas.

Deja un comentario

Archivado bajo AvanzaNT, General, Internet, Redes Sociales, Social Media

La transformación digital en los RRHH

Más de 100 Directores y Directoras de RRHH en España han participado en el 2º Estudio sobre Transformación Digital en Recursos Humanos, cuyo objetivo era valorar, comparar y actualizar el grado de adaptación y de madurez de las organizaciones ante los nuevos entornos digitales respecto al año pasado. Un estudio que hay que destacar que ha sido realizado desde Incipy.

La  presentación del 2º Estudio, se realizó el pasado mes de abrilel evento tuvo lugar en Madrid y Barcelona, ambos eventos tuvieron una mesa redonda donde en formato práctico y con casos reales se dieron a conocer las tendencias y los testimonios de los invitados, para saber cómo están avanzando las empresas españolas en la hoja de ruta digital.

El Estudio ha querido hacer foco en las áreas de personas, y en su rol clave en el proceso como líderes de cultura, expertos en gestión del cambio, del talento y claros impulsores del negocio.

Desde AvanzaNT compartimos los resultados y principales conclusiones:

1. En qué momento del proceso se encuentran las empresas españolas

Las empresas están afrontando el reto de forma mayoritaria. En un año la evolución es muy significativa, ya que un 79% afirma haber iniciado el proceso o estar en una fase avanzada de su transformación digital en RRHH. Son ya muy pocas las compañías que no están sensibles a este cambio.

2. Tipología de iniciativas digitales

La mayoría de las iniciativas se centran en el uso de herramientas digitales de comunicación interna/trabajo en red y el uso de redes sociales para la captación del talento.

Persiste además una clara tendencia de crecimiento en todos los ámbitos, que muestra que las empresas están apostando y abordando iniciativas digitales con foco organización y personas.

3. Comunicación Interna

Los canales digitales de comunicación unidireccional siguen imponiéndose a otras vías más abiertas al feedback y a la colaboración. Intranets, portales de empleados y newsletter son las más utilizadas. No obstante, a continuación se posicionan ya las Redes Sociales Corporativas, por lo que se consolida la tendencia de innovación de las empresas hacia herramientas más horizontales y colaborativas.

4. Trabajo en red

El uso de las Redes Sociales Corporativas (redes internas y privadas para los empleados) sigue creciendo. No obstante, también aumenta el porcentaje de empresas que afirman contar con una plataforma y no utilizarla. Este dato refuerza una premisa muy clara: sin gestión del cambio y una buena estrategia de acompañamiento e impulsión, no hay adopción. El reto no radica en tener la herramienta y la tecnología, sino en las personas y el cambio en su forma de trabajar.

5. Plataformas/softwares online para RRHH

Todas las compañías utilizan algún software de RRHH. La utilización de estos sistemas sigue centrándose en automatizar los procesos clásicos. Sólo una pequeña parte aprovecha las posibilidades para la gestión de proyectos y Análisis de datos / Big data, y no parece que sea todavía una tendencia en alza.

6. Redes Sociales

El 82% de las empresas utilizan las redes sociales en su estrategia de RRHH. Su uso sigue creciendo en la captación y selección de talento. En este estado de buena salud del Social Media en RRHH destaca de forma significativa el uso como palanca de Employer Branding, ayudando a posicionar la marca empleadora de las compañías y a mejorar su reputación.

7. Employer Branding en los entornos digitales

Aumenta discretamente el número de compañías que cuentan con estrategias de employer branding en redes sociales, y también aquellas que tienen web de empleo adaptada a las nuevas tendencias digitales. Este ámbito continua siendo la asignatura pendiente en España. Muchas empresas no están aprovechando el potencial de los ámbitos digitales para atraer el talento, ni el rol de sus empleados como embajadores de marca.

8. e-Recruitment 

Las empresas siguen utilizando como canales principales los portales tradicionales de empleo on line y su página corporativa en Linkedin. Se mantiene poco avance en las nuevas tendencias que marcarán el futuro, como son: el uso de perfiles específicos de RRHH en redes sociales, y la utilización de nuevas plataformas de recruitment digital, que están apareciendo en el mercado.

9. Formación 

Se observa un crecimiento y tendencia al alza en el desarrollo de herramientas digitales que facilitan la formación de los empleados. Casi la mitad de las compañías cuentan con plataformas de e-learning, universidades corporativas o formación e-blended.

Crece la incorporación de perfiles especializados en ámbitos digitales.

Aún estamos lejos de una clara apuesta de las empresas por formar a los equipos internos en habilidades digitales especializadas según áreas departamentales. Tema clave en el futuro para aquellas empresas que quieran abordar con éxito su proceso de transformación y adaptación digital.

Deja un comentario

Archivado bajo Business 2.0, General, Internet, Marketing 2.0, Redes Sociales, Web 3.0

El Mobile World Congress, el futur i la tecnologia 5G

Un any més, el Mobile World Congress s’ha convertit en l’avantsala de les tecnologies que arribaran al mercat més d’hora que tard. En aquesta edició, operadores i marques han mostrat totes les possibilitats que s’entreveuen gràcies a la implementació de la tecnologia 5G.

Aquesta nova generació de les tecnologies d’enviament de dades anirà molt més enllà dels telèfons mòbils. Tant és així que el 4G serà el primer protocol que no quedi totalment desfasat pel seu successor: seguirà convivint amb el 5G.

L’explicació a aquest fet és que els usuaris percebran molt pocs canvis en el seu dia a dia. Tot i que la velocitat de descàrrega es multiplicarà per deu, l’evolució més important del 5G serà en el sector dels serveis i la indústria: el temps de latència – el temps que triga la informació entre els dispositius i els servidors – es reduirà pràcticament a zero i la capacitat de la xarxa es multiplicarà exponencialment alhora que disminuirà el consum dels aparells que hi hagi connectats.

Aquestes dues millores comportaran una ràpida evolució del que es coneix com l’Internet de les Coses, és a dir, tots aquells dispositius que es connecten a la xarxa per millorar l’experiència d’usuari, també a nivell industrial. Això permetrà que apareguin nous serveis relacionats amb la Indústria 4.0, l’accés a serveis remots o el control de drons a llargues distàncies, entre moltes altres.

En aquest sentit, el Mobile World Congress d’enguany ja ha mostrat la tecnologia de l’empresa NEC, que permet reconstruir zones malmeses per un terratrèmol en llocs on no es pot treballar per perill d’esfondraments. Un altre exemple són els taxis voladors de l’empresa xinesa eHang, que estaran controlats des d’un centre d’operacions i podrien fer trajectes de fins a 50 quilòmetres a 300 metres d’alçada.

Segurament, però, la tecnologia que més impacte tindrà en el canvi de costums de les persones serà el cotxe connectat. Un cop la tecnologia 5G estigui completament implementada, s’espera que els primers anys de la propera dècada, els vehicles podran establir una connexió sense interrupcions ni latència amb altres cotxes, el centre de dades i els sensors externs que hi pugui haver.

Posar Catalunya al capdavant

La Generalitat de Catalunya fa temps que és conscient que aquesta tecnologia permetrà un canvi tecnològic que es traduirà en la creació d’entorns intel·ligents i indústries avançades al servei dels ciutadans i els sectors econòmic emergents.

De fet, Catalunya ja és una regió de referència en recerca i desenvolupament d’aquesta tecnologia. En aquest sentit, la iniciativa 5G PPP de la Comissió Europea ha atorgat 37 ajudes per finançar projectes relacionats amb aquesta tecnologia des del 2014, 22 de les quals han estat per entitats de recerca instal·lades al país.

És per això que la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, la Mobile World Capital Barcelona, la Fundació i2CAT, el CTTC, Atos i la UPC van signar un acord el passat mes de gener per crear la iniciativa 5GBarcelona . Aquest projecte de país vol convertir la ciutat i tot Catalunya en un dels hubs europeus d’innovació en aquesta tecnologia.

Per fer-ho, es crearà una infraestructura experimental oberta a tota l’àrea metropolitana a mode de laboratori urbà, ciutadà i tecnològic per provar totes les innovacions que apareguin al mercat. La voluntat és que Barcelona es converteixi en el primer Living Lab 5G d’Europa i el món.

Deja un comentario

Archivado bajo General, Internet, Mobile World Congress, Redes Sociales, Web 3.0

El 76% de les empreses encara està en els inicis de la transformació digital

El Centre d’Innovació BBVA ha acollit la presentació de l’estudi “Índex de Maduresa Digital de les Empreses“, realitzat per Íncipy i INESDI, amb la col·laboració de nPeople.

L’estudi avalua el nivell de transformació digital de les empreses a Espanya i les situa en un dels cinc estadis de maduresa digital definits: Bàsic, Inicial, estratègic, Transformador i Innovador.

L’anàlisi s’ha dut a terme sobre la informació recollida en les enquestes realitzades a 250 directius i professionals amb un grau de responsabilitat mitjà-alt en les seves organitzacions.

En paraules de Joana Sánchez, presidenta de Íncipy i INESDI, que va presentar la jornada, “el nostre propòsit amb aquest diagnòstic és conèixer l’estadi i grau actual de maduresa digital de les empreses al nostre país a través de 14 indicadors clau, construir un índex que pugui ser un estàndard en el mercat i que permeti a cada organización autoavaluar-se, identificar el seu estadi actual i detectar les àrees on convé posar un major focus per avançar a un de superior “.

Aquests indicadors s’han agrupat en quatre grans blocs temàtics: visió, cultura i lideratge; persones, clients i negoci digital.

Els resultats de l’estudi, oferts per Andrea Iborra, Digital Manager de Íncipy; Mireia Ranera, vicepresidenta i directora Digital HR de Íncipy; i Cristina Morán, directora de Projectes i Serveis al Client de nPeople, demostren que queda un llarg camí per recórrer per arribar a un nivell de digitalització adequat a les empreses del nostre país.

El 76% es troba en un estadi bàsic o inicial de la transformació digital. La formació en matèria digital s’identifica com un dels focus a desenvolupar: tan sols el 11% afirma que els treballadors de la seva empresa compten amb habilitats digitals. Pel que fa als clients, només el 32% compta amb un ecosistema digital per a ells (web, app, xarxes socials …).

Pel que fa a negoci digital, el 35% assegura que menys del 20% de la seva quota de negoci procedeix d’internet. Com a nota mitjana pel que fa a maduresa digital, les empreses (majoritàriament en les primeres etapes dels seus processos de transformació Digital) obtenen un 3,7 sobre 10.

Deja un comentario

Archivado bajo AvanzaNT, Business 2.0, General, Marketing 2.0, Redes Sociales, Web 2.0, Web 3.0

El Cyberbullying NO agafa vacances. Control Parental.

Comencen les vacances d’estiu i és un gran moment de felicitat per a tota la família, sobretot per als fills. Els nens que pateixen bullying en el seu entorn escolar no veuen el moment de poder lliurar-se d’assistir al que ha estat per a ells una tortura diària. No obstant això, no podem cantar victòria tan ràpid: el ciberbullying o ciberassetjament pot seguir actiu a l’estiu, ja que no es produeix de forma presencial, sinó que només necessita d’un dispositiu i d’una connexió a la xarxa. Per aquesta raó els pares hem de seguir atents al comportament dels nostres fills també en vacances.

Si bé antigament l’assetjament es produïa in-situ a l’estar supeditat a l’entorn escolar, avui no dóna treva i permet un setge continuat a través de les noves tecnologies i del que ara es coneix com “ciberbullying” o “ciberassetjament”, també en les hores i dies en què el nen no va al col·legi, com ara els mesos d’estiu.

Encara que tanqui el col·legi per vacances, el veritable altaveu de l’assetjament es troba ara a Internet, a les xarxes socials i en la missatgeria instantània. D’altra banda està l’agreujant de la difusió vírica que ha arribat a través dels canals com YouTube, Whatsapp, Twitter, Tuenti o Snapchat.

La manca d’empatia com a motor de l’assetjament

Els nens tenen una manifesta falta de maduresa que els impedeix empatitzar prou amb els altres, i per això solen aprofitar els “defectes” dels seus companys, siguin reals o imaginaris, per ridiculitzar i així convertir-se en protagonistes, o sentir-se millor i més forts a els ulls dels altres.

El caràcter viral que poden afectar els missatges ofensius multiplica també el mal que pateix el nen, que se sent públicament rebutjat i humiliat a qualsevol hora del dia i de la nit. Això ho sap perfectament el nen assetjador o bully i l’utilitza per “mantenir viu” el setge també en l’època estival.

Per assetjar a un altre nen només cal un dispositiu i una connexió a internet

Per què se segueix assetjant a l’estiu?

En el ciberbullying, la víctima i el ciberacosador es coneixen personalment de l’entorn escolar, almenys a l’inici de la “campanya d’assetjament”, ja que en el desenvolupament d’aquesta modalitat, el “ciberacosador” pot acabar sent diverses persones, que en estiu continuen exercint la fustigació a través de les TIC.

Les conseqüències del ciberbullying poden ser, si cap, encara més devastadores que les produïdes en una trobada cara a cara, en faltar l’aspecte de la comunicació no verbal. El dany als nens i adolescents es produeix perquè encara no tenen recursos per enfrontar-ho per la seva falta de maduresa, ni tampoc saben discriminar entre la gravetat d’unes paraules que, inicialment, poden tractar-se d’una broma.

 

Hem d’estar atents: ¿veiem que vigila el mòbil constantment i d’amagat?

 

 

 

Com detectar el ciberassetjament durant les vacances?

L’important és estar atents als senyals per poder detectar com més aviat millor. En aquest cas no comptem amb la primera de les pistes que ens farà sospitar sobre un possible assetjament: l’intent d’evitació del centre escolar.

Per esbrinar si passa alguna cosa, doncs, caldrà mostrar-se molt comprensius amb el nen, afavorint una comunicació sincera en la qual ell es trobi segur i mai jutjat o culpabilitzat pel que està passant.

Els pares hauran de fixar-se en els canvis d’humor i de comportament respecte a altres estius o períodes de vacances:

– Si el nen abans era alegre i gaudia de certes activitats que ara rebutja per un estat anímic depressiu, cal indagar què és el que li passa i sospitar.

– ¿Vigila contínuament o d’amagat el mòbil o els dispositius manifestant una actitud angoixada? Si és així és possible que estigui buscant l’actualització dels missatges ofensius que s’han fet sobre la seva persona.

– Si es mostra temorós o poc inclinat a sortir de casa és possible que tingui por a abandonar el seu context de seguretat per haver rebut amenaces.

Des d’Avanza New Technologies, us desitgem unes tranquiles i bones vacances, sense oblidar-nos d’estar atents dels qui més estimem, dels nostres menors.

Deja un comentario

Archivado bajo Control Parental

Nuevo iPad Pro, en busca del profesional

Apple suele ser una compañía con objetivos estratégicos a largo plazo. Aunque no hace mucho que Steve Jobs mostró al mundo el primer iPad (2010), el mercado de las tabletas que inició saturó el mundo de este tipo de dispositivos. Muchos usuarios se acostumbraron a utilizarlas para muchas actividades, pero el mundo profesional, pese a la evolución y alcance que han tenido muchas apps, seguía sin confiar en estos dispositivos. El fundador de la compañía se refería a estos tiempos como la “era post PC”, pero lo cierto es que los ordenadores no han desaparecido, ni mucho menos.

Con el propósito de crear una tableta capaz de reemplazar a un ordenador, los iPad Pro fueron lanzados hace dos años, primero en la versión de 12,9 pulgadas y, un año más tarde en la de 9,7, como el iPad normal. Su velocidad de proceso, comparable y en ocasiones superior a la de ordenadores de gama media, sus gráficos o su sonido con cuatro altavoces apuntaban en esa dirección, pero todavía faltaba un salto. La semana pasada, durante el aluvión de presentaciones que Apple hizo en su conferencia de desarrolladores en San Jose (California), una de las estrellas fue un nuevo iPad Pro. Se trata de una nueva versión de 10.5 pulgadas, algo mayor que el tamaño original, de 9,7 pulgadas y algo inferior al de 12,9 (que también ha sido actualizado).

La nueva tableta tiene dos aspectos muy destacables. La primera es su pantalla, que tiene una velocidad de refresco de hasta 120 Ghz, el estándar de color P3 y un sistema para adaptar la temperatura de color a la luz ambiente. La alta frecuencia con al que trabaja esta pantalla proporciona sensaciones que sólo pueden probarse con este iPad Pro. Los scrolls son tan suaves y nítidos que se puede leer un texto mientras se desplaza. Ninguna otra pantalla de tableta proporciona esta experiencia de nitidez.

El otro elemento diferenciador del nuevo iPad Pro es su procesador A10X Fusion, un chip propio de Apple que deja atrás en las pruebas de capacidad a muchos ordenadores del mercado, varios de la gama media. Supera incluso al MacBook Pro del año pasado. El mérito es mucho mayor si se tiene en cuenta que este procesador trabaja en un dispositivo portátil y sin ventilador. En gráficos, muchos han definido este dispositivo como “una bestia”. La precisión de color en las pruebas es casi perfecta. con una puntuación (0.2) cercana a la pefección (0).

La tercera clave a tener en cuenta en la tableta es su software. Apple lo mostró con el nuevo sistema operativo iOS 11, repleto de novedades que, en el caso del iPad están pensadas para aumentar la productividad. La posibilidad de arrastrar y soltar cualquier archivo dentro de una app o de una aplicación a otra era algo muy esperado. Otra es la creación de un directorio de archivos a la antigua usanza, algo que muchos profesionales esperaban por motivos de comodidad.

Habrá que esperar hasta el otoño para disponer de iOS 11, aunque quienes quieran echar mano de ella pueden apuntarse al programa de betas públicas de Apple, en el que existe el riesgo de posibles fallos, aunque el software ya llega bastante depurado al público. Durante la demostración de la semana pasada en San Jose, se exhibió la aplicación de retoque fotográfico Affinity, un serio competidor de Adobe Photoshop. La demostración de uso de la tableta a la hora de aplicar filtros resulta impactante.

¿Puede el iPad Pro sustituir a un PC? Sin duda, para AvanzaNT y  para muchos usuarios sí. Potencia y excelencia, junto al software adecuado, pueden resolver la mayoría de las necesidades de muchas personas. Profesionales incluidos. Tal vez no se trata de jubilar al PC, es una cuestión de preferencias, de comodidad y de seguridades. Pero la tableta se acerca cada vez más al ordenador, aunque no tiene por que apartarlo.

Deja un comentario

Archivado bajo Apple, Tablets

El joc de la balena blava: la veritat sobre el repte de 50 dies

La presumpta participació de joves de diferents regions del món en un perillós joc viral que es difon a través de xarxes socials posa novament sota la palestra la seguretat dels més petits a Internet. Es tracta d’una cosa anomenada la balena blava, un joc de reptes que dura 50 dies i que conclou convidant al suïcidi.

Què és el joc de la balena blava?

Si ens basem en els rumors i imatges virals del supòsit joc, la balena blava és una sèrie de reptes en línia als quals s’accedeix ingressant en certs grups privats de xarxes socials (generalment Facebook). Per ingressar cal admetre una única regla, que és seguir al peu de la lletra les ordres d’un individu designat com guardià durant 50 dies. Aquest guardià serà el testimoni que certifiqui el compliment d’una llista composta per 50 reptes, un diari. L’ordre de l’últim repte és suïcidar-se llançant-se per una finestra.

Què es guanya amb els reptes?

Absolutament res. No hi ha recompenses. La balena blava és un engany, un macabre joc destinat suposadament a fomentar el suïcidi entre infants i adolescents amb una sèrie de reptes cada vegada més escabrosos. Els primers sol·liciten al jugador que dibuixi una balena o vegi una pel·lícula de terror. A mesura que els dies passen, els reptes es converteixen en coses com deixar de dormir durant tota una nit o lesionar-se a si mateixos amb fulles o altres artefactes puntxants. Es creu que amb això el participant aconsegueix la satisfacció del repte superat i així ser elogiat per la comunitat.

Imatge de suposades autolesions produïdes per seguir un repte del joc. Foto: Siberian times

¿Han mort persones jugant la balena blava?

Potser hagis llegit o vist per televisió que un adolescent ha mort jugant a la balena blava en algun país. Senzillament no és veritat. Però hem de seguir estant molt alertes. Fins a la data no s’ha comprovat de forma concloent que el joc hagi conduït al suïcidi a cap jove. En diversos països la policia es troba investigant el suïcidi de persones que els mitjans no han dubtat a vincular amb el sinistre joc, però encara no hi ha proves d’això. Com en tota llegenda urbana, els jugadors reben ordres d’eliminar les fotos de les seves lesions un cop hagin estat verificades pel guardià, de manera que totes les imatges que circulen sobre el joc són impossibles (o com a mínim difícils) de verificar.

D’on surt aquest joc?

El joc de la balena blava neix a partir d’una publicació sensacionalista del diari rus Novaya Gazeta en la qual s’afirmava que més de 130 adolescents russos s’havien tret la vida després de seguir les ordres de la balena blava a la xarxa social Vkontakte (alguna cosa així com el Facebook rus). La informació va saltar a la premsa britànica i llatinoamericana.

Posteriorment, algunes investigacions van desmentir els arguments de la publicació i, de fet, van ser sancionats els seus autors per males pràctiques periodístiques. Encara que els suïcidis si van ocórrer, no és possible establir una relació causal entre ells i els grups involucrats en el joc.

Perfils de dos de les adolescents ruses que suposadament es van suïcidar després de jugar. Foto: Siberian Times

Llavors, sí que hi ha els grups privats de la balena blava?

Sí. El que passa amb la balena blava és que, tot i que encara no s’ha comprovat la relació entre el joc i les morts, els grups privats que ho fomenten existeixen realment. La majoria d’ells no duren molt de temps perquè Facebook els elimina a mesura que els obren, però en VKontakte són més permanents. En aquesta xarxa social russa són grups en els quals es comparteix tota mena de contingut escabrós connectat amb la mort o el suïcidi. Se sospita que el primer grup va néixer com una mena de culte informal a la figura d’Rina Palenkova, una adolescent russa que es va suïcidar després de pujar la seva foto a VKontakte.

El problema és que els grups resulten sent un imant per a aquells adolescents que no pensen en suïcidar-se per posar-se a jugar la balena blava, sinó que des d’abans d’ingressar al grup ja pensaven en fer-ho. Rússia registra una de les taxes més elevades de suïcidi de menors d’edat.

M’he de preocupar si tinc fills?

Òbviament sí. Tenir fills i preocupar-se per ells és una cosa que va indissolublement lligat. L’origen del joc de la balena blava pot ser un conte engrandit des d’un mitjà rus, però això és també l’exemple precís del teorema de Thomas: Si un grup de persones defineixen una situació com a real, aquesta és real en les seves conseqüències.

És a dir, tot i que potser “no hi hagi” l’anomenat joc a l’ordinador dels nostres fills, les seves normes i reptes estan a la mà dels usuaris d’Internet, i qualsevol infant o adolescent amb problemes d’autoestima o que estigui passant alguna situació difícil pot prendre la decisió de jugar-hi. Com ja sabem, la millor política és no permetre que el menor navegui a Internet al seu gust i controlar acuradament el seu entorn segons les edats. Si presenta comportaments estranys durant diversos dies continus llavors és el moment per prendre mesures i segons com parlar amb un especialista.

Des d’AvanzaNT crèiem que era necessari explicar bé què és l’anomenada balena blava i quins perills comporta, de tal manera que tots estiguem ben alertes.

Deja un comentario

Archivado bajo Control Parental, Redes Sociales

El 63% dels consumidors no es fia (ni un pèl) de la publicitat a internet

imagesLa publicitat online és omnipresent, però això no vol dir que el consumidor, cada vegada més exigent, estigui rendit als seus peus ni molt menys. Segons un estudi dut a terme recentment a Alemanya per l’Associació d’Agències de Relacions Públiques (GPRA), el 63% dels consumidors admet, que no es fia dels anuncis emplaçats en pàgines com Google. Només el 15% dels consumidors diu confiar en la popular publicitat online.

De totes maneres, la desconfiança del consumidor cap a la publicitat no afecta únicament i exclusivament a la que es fa tradicionalment a la xarxa de xarxes, sinó també a moltes altres fórmules publicitàries.

El 62% dels consumidors reconeix sense embuts que no té cap confiança ni en els espots televisius ni en les falques radiofòniques. I tampoc molt més optimista és la fotografia que, en termes de confiança, llança la publicitat exterior. El 61% dels consumidors no confia tampoc en aquest format publicitari.

A la publicitat exterior diu tenir confiança el 37% dels consumidors, un percentatge que baixa fins al 35% en el cas de la publicitat televisiva i radiofònica.

Els missatges que més profund calen en l’espectador (i que més es guanyen, per tant, la seva confiança) són les recomanacions de coneguts i familiars (84%).

Malgrat que el “paper” està, segons alguns, mort i enterrat, la veritat és que el 54% dels consumidors diu confiar en la publicitat impresa. I el 42% recela d’ella, però.

D’altra banda, les publicacions d’empreses gaudeixen de nivells de confiança similars als llançats per la publicitat clàssica. El 31% dels consumidors titlla aquest tipus de publicacions de fiables, mentre que el 27% no els concedeix el beneplàcit del dubte i el 39% diu no conèixer aquest tipus de revistes.

Encara queda molt, doncs, per guayar la confiança dels consumidors quan navegen per Internet i per les xarxes socials.

Deja un comentario

Archivado bajo Business 2.0, Internet, Marketing 2.0