Archivo de la categoría: Web 3.0

La geolocalització en els smartphones i per què hem de preocupar-nos d’on acaben les nostres dades

Les operadores de telefonia mòbil tenen accés a les nostres dades de geolocalització. Què fan amb elles i quin risc correm com a usuaris?

Hi ha ocasions en què la comoditat i la facilitat d’alguns recursos a la nostra disposició comporta una sèrie de riscos afegits dels que a vegades no som massa conscients de la seva existència o, encara sent-ho, potser no li donem la importància real que tenen. Un exemple perfecte del que estem dient són les dades derivades de la geolocalització en els nostres smartphones, funció que segurament tots fem servir habitualment i que potser desconeguem que té una part, almenys, qüestionable.

I és que aquesta geolocalització produeix dades, dades personals de cada usuari que encara que els fabricants, com és el cas d’Apple, s’esforcen a demostrar que no són utilitzades a l’esquena dels usuaris, solen ser utilitzades sense la mateixa delicadesa  pels operadors amb els que tinguem contractada la nostra línia, venent-los a tercers sense atendre qüestions de privacitat bàsiques.

I no és ninguna paranoia o una teoria conspiranoica d’aquestes tan en voga, és una assumpte tan seriós que la Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units (FCC), organisme encarregat de vetllar, entre altres coses, per la bona praxi en aquests temes, s’ha posat en contacte amb algunes de les operadores més grans al país (llegiu Verizon, AT & T, T-Mobile i Sprint), preocupada per les seves pràctiques a l’hora de procedir amb aquestes dades de geolocalització dels seus abonats.

Que les operadores obtenien dades en temps real derivades d’aquesta geolocalització era un secret a veus i ara el risc està en què es fa amb aquesta informació, a qui es ven i quins beneficis obtenen totes les parts implicades. Sobretot tenint en compte que les nostres dades, en teoria personals i privats, poden acabar en mans de la policia i els cossos de seguretat, però també en la de gestors de continguts, detectius privats i altres destinataris com companyies d’assegurances o de crèdit.

La FCC posa en el seu punt de mira casos com els de LocationSmart o Zumigo, empreses que van obtenir dades de les operadores que esmentàvem al principi i que després van vendre a desenes de terceres parts, posant literalment dades de localització de persones en mans dels que no haurien poder accedir-hi. Encara que una vegada descobertes aquestes pràctiques, les operadores van assegurar que deixarien de realitzar aquestes pràctiques, no totes ho van acabar complint i d’aquí aquesta investigació.

I és aquí on nosaltres, com a usuaris, hauríem de posar la nostra atenció. No tant en Apple, Samsung i altres fabricants, que semblen estar de la nostra part amb els seus sistemes cada vegada més segurs i compromesos amb la privacitat de l’usuari, si no amb les polítiques de les operadores de telefonia, molt menys transparents amb les pràctiques que fan amb les dades que disposen dels seus clients.

Des d’AvanzaNT us seguirem explicant, sense pèls a la llengua, què creiem i que necessitem saber sobre la nostra seguretat i privacitat com a usuaris.

Anuncios

Deja un comentario

Archivado bajo Goelocalización, Internet, Marketing 2.0, Smartphones, Social Media, Tablets, Web 3.0

Ecommerce i tenda física: qui espanta a qui?

L’obertura de botigues físiques d’Amazon demostra que el comerç físic encara té recorregut però que ha d’enfortir l’experiència del consumidor i explotar la seva part humana.

Les teories que van sorgir al voltant del comerç fa ja uns quants anys s’equivocaven. En aquell moment, Amazon semblava l’amenaça principal del botiguer de carrer i de la Pime que intentava mantenir fidel el seu client. Els seus preus trencaven amb tot i donaven a entendre que les generacions futures de compradors serien assidus al seu carret online. És així el nostre present? Que el gegant nord-americà de l’ecommerce vulgui créixer ara amb botigues físiques trenca amb tot aquest relat apocalíptic; o que Hawkers, companyia consolidada gràcies al seu públic a les xarxes, hagi recorregut també als establiments a peu de carrer. Aquestes són algunes de les reflexions que estan a sobre la taula de moltes estratègies empresarials.

Tota aquesta por sorgeix per la incertesa del que ha de venir. Es va viure el mateix amb l’arribada dels primers centres comercials entre les dècades dels 70 i 80, i posteriorment amb la irrupció del món online a principis dels 90. Dos dels capítols que la consultora Hamilton Global ha analitzat en un estudi, encarregat per Comertia, que pretén definir un horitzó temporal aproximat del que veurem en l’àmbit d’aquí al 2025.

I és que quan la venda al detall va creure que era prou gran per mantenir-se dempeus i lluitar contra l’online, aquest va obrir una botiga petita al món físic. “Semblava que tot es capgirava i que estàvem sota la seva dictadura”, comenta el managing partner de la consultora, Jordi Aymerich, “però el que hem de veure és que això és una oportunitat per a tots”. És a dir, ni el comerç més tradicional ha mort, ni l’ecommerce s’ho menjarà tot: poden retroalimentar-se per tenir cadascú un tipus de compra i comprador diferent.

Investigar a l’online i comprar al carrer

Una de les principals dades extretes per Hamilton Global fa referència a l’omnicanalitat: el 40% de les vendes que es fan són creuades i vénen de diferents canals. “Un comprador usa entre 1,5 i 2 canals a l’hora de comprar. Es pot comprar via mòbil i alhora a la botiga física”, exemplifica Aymerich. Una dada que acompanya amb una altra que enforteix aquesta idea d’estar present a tot arreu: “La ràtio de conversió d’un client que està omnicanalitzat és un 20% superior i és propens a comprar tres vegades més que un client que no ho està”.

Calbet: “Molta gent s’informa primer i, quan va a la botiga, mira més detalls, toca i al final compra”

Aquesta tendència també l’han notat els associats de Comertia. Així ho assegura el seu president, Joan Carles Calbet, qui xifra en un 60% el nombre de clients que es mou en diversos àmbits. “Molta gent s’informa primer i, quan va a la botiga, mira més detalls, toca i al final compra”, comenta, per això considera que la “compenetració” entre les botigues físiques i virtuals és una de les claus per mantenir la vitalitat del sector.

Els dos grans exemples d’Amazon i Hawkers, ja esmentats, ratifiquen aquesta idea. Per a Aymerich, això demostra que la venda al detall ha d’aprendre molt de l’entorn digital i traslladar els seus punts forts a la compra tradicional. “La tecnologia té una part molt freda que fa que no tinguin la part humana del retail”, defensa fent referència a la decisió d’aquests dos grans de l’ecommerce d’obrir botigues físiques, “els experts consultats afirmen que al final tots som persones que necessitem viure emocions, i això només es pot donar des del punt de venda”.

A escala mundial, les vendes online representen ara prop del 8% del total i es preveu que creixi fins a fregar el 15% el 2020. Per tant, la reflexió que extreu de tot plegat és que s’ha d’aprofitar la tecnologia en el nostre comerç per agilitzar processos i introduir noves eines, seguint les tendències que han marcat els gegants virtuals, però no s’ha de perdre el factor humà per no deixar escapar quota de mercat.

Enriquir l’experiència del consumidor

Les realitats virtual i augmentada, la impressió 3D o el blockchain són només algunes de les novetats que més recentment estan entrant al retail i que s’han d’aprofitar per millorar l’experiència del client. De fet, el managing partner té molt clar que aquesta és la línia que cal seguir per no deixar caure el comerç físic: “No sabem quantes botigues quedaran, però sí que sabem que l’establiment físic no morirà. Es reduirà el nombre d’espais per tenir-ne més i focalitzar-se en fer-los més experiencials”.

El big data és un altre dels importants en la llista d’innovacions i és, segons Aymerich, un dels més oblidats pels botiguers: “S’acostumen a tenir bases de dades dels clients, però no es tracten, no s’alimenten. Qui no comenci a muntar una bona estratègia d’anàlisi de dades, quedarà a la cua”.

Bru: “Si treballes per fidelitzar un client infidelitzable, triomfes”

A Enrique Tomás ja s’han posat les piles en aquest aspecte. A finals del 2016 van obrir una barra a la T4 de l’aeroport de Madrid per intentar captar un públic diferent. “Allà hem comprovat que si treballes per fidelitzar un client infidelitzable com ho és el que consumeix ràpidament i marxa al seu país, triomfes”, revela el director de màrqueting de l’empresa, Xavier Bru.

L’espai es gestiona amb dues premisses molt clares: “La qualitat és el primer perquè funcioni, s’han de complir les expectatives perquè hi hagi retorn. El segon, l’experiència a la botiga, saber que la venda no acaba quan el client paga, sinó quan torna”. Per aquest motiu Bru assegura que dediquen “molts esforços a analitzar les dades” i detalla que les recullen preguntant “directament al client què li ha semblat” el servei i el producte. Així és com han aconseguit facturar 15.000 euros diaris només amb aquesta barra a la terminal de Barajas.

Obsessionats amb els millennial

La generació Y representarà el 75% de la força laboral el 2025. El comerç té poc més de set anys per adaptar-se al seu estil de vida i, ara per ara, encara té molta feina pendent.

Una de les companyies que hi treballa a fons és Nostrum. Els plats a 1, 2 i 3 euros, com clamen les lletres acolorides dels vidres dels seus establiments, atrauen els compradors més joves, els qui tenen menys temps lliure o els qui directament no en volen saber res de cuinar.

Salomó: “Estan canviant totalment els hàbits de consum, de menjar i de cuinar, el que acaba canviant l’experiència totalment”

Per això el fundador i conseller delegat de la cadena, Quirze Salomó, té molt clar que no tots els canvis són fruit de la tecnologia, que també hi ha un component sociològic important, el que el porta a centrar els seus objectius en els millennial. “Estem vivint múltiples revolucions i una és generacional. Estan canviant totalment els hàbits de consum, de menjar i de cuinar, el que acaba canviant l’experiència totalment”, concreta.

Una teoria que comparteix al 100% Xavier Bru d’Enrique Tomás, qui explica una anècdota per il·lustrar el canvi: “A Brooklyn ja es fan pisos sense cuina. Això va contra els supermercats perquè els joves no volen cuinar, prefereixen demanar. I volen menjar una cosa diferent cada dia, no conformar-se amb el que hi ha a la nevera”.

La causa d’això és que “el millennial calcula el preu de les hores que inverteix a la cuina i acaba preferint gastar 3 euros en un plat abans que 5 euros en la matèria primera i elaborar-ho, encara que mengin més persones”, assenyala Salomé. Una tendència generalitzada en aquest segment de la societat que volen aprofitar per internacionalitzar el negoci i convertir-se en el primer actor europeu de la restauració ràpida que opera a tot el continent. “La resta de players que hi ha són americans”, especifica.

I amb aquesta visió cap al futur…

AvanzaNT us desitja a tots MOLT BON ANY 2019!!!

Que el proper any, estigui ple de JUSTÍCIA i LLIBERTAT!

Deja un comentario

Archivado bajo Business 2.0, Internet, Marketing 2.0, Social Media, Web 3.0

La transformación digital en los RRHH

Más de 100 Directores y Directoras de RRHH en España han participado en el 2º Estudio sobre Transformación Digital en Recursos Humanos, cuyo objetivo era valorar, comparar y actualizar el grado de adaptación y de madurez de las organizaciones ante los nuevos entornos digitales respecto al año pasado. Un estudio que hay que destacar que ha sido realizado desde Incipy.

La  presentación del 2º Estudio, se realizó el pasado mes de abrilel evento tuvo lugar en Madrid y Barcelona, ambos eventos tuvieron una mesa redonda donde en formato práctico y con casos reales se dieron a conocer las tendencias y los testimonios de los invitados, para saber cómo están avanzando las empresas españolas en la hoja de ruta digital.

El Estudio ha querido hacer foco en las áreas de personas, y en su rol clave en el proceso como líderes de cultura, expertos en gestión del cambio, del talento y claros impulsores del negocio.

Desde AvanzaNT compartimos los resultados y principales conclusiones:

1. En qué momento del proceso se encuentran las empresas españolas

Las empresas están afrontando el reto de forma mayoritaria. En un año la evolución es muy significativa, ya que un 79% afirma haber iniciado el proceso o estar en una fase avanzada de su transformación digital en RRHH. Son ya muy pocas las compañías que no están sensibles a este cambio.

2. Tipología de iniciativas digitales

La mayoría de las iniciativas se centran en el uso de herramientas digitales de comunicación interna/trabajo en red y el uso de redes sociales para la captación del talento.

Persiste además una clara tendencia de crecimiento en todos los ámbitos, que muestra que las empresas están apostando y abordando iniciativas digitales con foco organización y personas.

3. Comunicación Interna

Los canales digitales de comunicación unidireccional siguen imponiéndose a otras vías más abiertas al feedback y a la colaboración. Intranets, portales de empleados y newsletter son las más utilizadas. No obstante, a continuación se posicionan ya las Redes Sociales Corporativas, por lo que se consolida la tendencia de innovación de las empresas hacia herramientas más horizontales y colaborativas.

4. Trabajo en red

El uso de las Redes Sociales Corporativas (redes internas y privadas para los empleados) sigue creciendo. No obstante, también aumenta el porcentaje de empresas que afirman contar con una plataforma y no utilizarla. Este dato refuerza una premisa muy clara: sin gestión del cambio y una buena estrategia de acompañamiento e impulsión, no hay adopción. El reto no radica en tener la herramienta y la tecnología, sino en las personas y el cambio en su forma de trabajar.

5. Plataformas/softwares online para RRHH

Todas las compañías utilizan algún software de RRHH. La utilización de estos sistemas sigue centrándose en automatizar los procesos clásicos. Sólo una pequeña parte aprovecha las posibilidades para la gestión de proyectos y Análisis de datos / Big data, y no parece que sea todavía una tendencia en alza.

6. Redes Sociales

El 82% de las empresas utilizan las redes sociales en su estrategia de RRHH. Su uso sigue creciendo en la captación y selección de talento. En este estado de buena salud del Social Media en RRHH destaca de forma significativa el uso como palanca de Employer Branding, ayudando a posicionar la marca empleadora de las compañías y a mejorar su reputación.

7. Employer Branding en los entornos digitales

Aumenta discretamente el número de compañías que cuentan con estrategias de employer branding en redes sociales, y también aquellas que tienen web de empleo adaptada a las nuevas tendencias digitales. Este ámbito continua siendo la asignatura pendiente en España. Muchas empresas no están aprovechando el potencial de los ámbitos digitales para atraer el talento, ni el rol de sus empleados como embajadores de marca.

8. e-Recruitment 

Las empresas siguen utilizando como canales principales los portales tradicionales de empleo on line y su página corporativa en Linkedin. Se mantiene poco avance en las nuevas tendencias que marcarán el futuro, como son: el uso de perfiles específicos de RRHH en redes sociales, y la utilización de nuevas plataformas de recruitment digital, que están apareciendo en el mercado.

9. Formación 

Se observa un crecimiento y tendencia al alza en el desarrollo de herramientas digitales que facilitan la formación de los empleados. Casi la mitad de las compañías cuentan con plataformas de e-learning, universidades corporativas o formación e-blended.

Crece la incorporación de perfiles especializados en ámbitos digitales.

Aún estamos lejos de una clara apuesta de las empresas por formar a los equipos internos en habilidades digitales especializadas según áreas departamentales. Tema clave en el futuro para aquellas empresas que quieran abordar con éxito su proceso de transformación y adaptación digital.

Deja un comentario

Archivado bajo Business 2.0, General, Internet, Marketing 2.0, Redes Sociales, Web 3.0

El Mobile World Congress, el futur i la tecnologia 5G

Un any més, el Mobile World Congress s’ha convertit en l’avantsala de les tecnologies que arribaran al mercat més d’hora que tard. En aquesta edició, operadores i marques han mostrat totes les possibilitats que s’entreveuen gràcies a la implementació de la tecnologia 5G.

Aquesta nova generació de les tecnologies d’enviament de dades anirà molt més enllà dels telèfons mòbils. Tant és així que el 4G serà el primer protocol que no quedi totalment desfasat pel seu successor: seguirà convivint amb el 5G.

L’explicació a aquest fet és que els usuaris percebran molt pocs canvis en el seu dia a dia. Tot i que la velocitat de descàrrega es multiplicarà per deu, l’evolució més important del 5G serà en el sector dels serveis i la indústria: el temps de latència – el temps que triga la informació entre els dispositius i els servidors – es reduirà pràcticament a zero i la capacitat de la xarxa es multiplicarà exponencialment alhora que disminuirà el consum dels aparells que hi hagi connectats.

Aquestes dues millores comportaran una ràpida evolució del que es coneix com l’Internet de les Coses, és a dir, tots aquells dispositius que es connecten a la xarxa per millorar l’experiència d’usuari, també a nivell industrial. Això permetrà que apareguin nous serveis relacionats amb la Indústria 4.0, l’accés a serveis remots o el control de drons a llargues distàncies, entre moltes altres.

En aquest sentit, el Mobile World Congress d’enguany ja ha mostrat la tecnologia de l’empresa NEC, que permet reconstruir zones malmeses per un terratrèmol en llocs on no es pot treballar per perill d’esfondraments. Un altre exemple són els taxis voladors de l’empresa xinesa eHang, que estaran controlats des d’un centre d’operacions i podrien fer trajectes de fins a 50 quilòmetres a 300 metres d’alçada.

Segurament, però, la tecnologia que més impacte tindrà en el canvi de costums de les persones serà el cotxe connectat. Un cop la tecnologia 5G estigui completament implementada, s’espera que els primers anys de la propera dècada, els vehicles podran establir una connexió sense interrupcions ni latència amb altres cotxes, el centre de dades i els sensors externs que hi pugui haver.

Posar Catalunya al capdavant

La Generalitat de Catalunya fa temps que és conscient que aquesta tecnologia permetrà un canvi tecnològic que es traduirà en la creació d’entorns intel·ligents i indústries avançades al servei dels ciutadans i els sectors econòmic emergents.

De fet, Catalunya ja és una regió de referència en recerca i desenvolupament d’aquesta tecnologia. En aquest sentit, la iniciativa 5G PPP de la Comissió Europea ha atorgat 37 ajudes per finançar projectes relacionats amb aquesta tecnologia des del 2014, 22 de les quals han estat per entitats de recerca instal·lades al país.

És per això que la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, la Mobile World Capital Barcelona, la Fundació i2CAT, el CTTC, Atos i la UPC van signar un acord el passat mes de gener per crear la iniciativa 5GBarcelona . Aquest projecte de país vol convertir la ciutat i tot Catalunya en un dels hubs europeus d’innovació en aquesta tecnologia.

Per fer-ho, es crearà una infraestructura experimental oberta a tota l’àrea metropolitana a mode de laboratori urbà, ciutadà i tecnològic per provar totes les innovacions que apareguin al mercat. La voluntat és que Barcelona es converteixi en el primer Living Lab 5G d’Europa i el món.

Deja un comentario

Archivado bajo General, Internet, Mobile World Congress, Redes Sociales, Web 3.0

El 76% de les empreses encara està en els inicis de la transformació digital

El Centre d’Innovació BBVA ha acollit la presentació de l’estudi “Índex de Maduresa Digital de les Empreses“, realitzat per Íncipy i INESDI, amb la col·laboració de nPeople.

L’estudi avalua el nivell de transformació digital de les empreses a Espanya i les situa en un dels cinc estadis de maduresa digital definits: Bàsic, Inicial, estratègic, Transformador i Innovador.

L’anàlisi s’ha dut a terme sobre la informació recollida en les enquestes realitzades a 250 directius i professionals amb un grau de responsabilitat mitjà-alt en les seves organitzacions.

En paraules de Joana Sánchez, presidenta de Íncipy i INESDI, que va presentar la jornada, “el nostre propòsit amb aquest diagnòstic és conèixer l’estadi i grau actual de maduresa digital de les empreses al nostre país a través de 14 indicadors clau, construir un índex que pugui ser un estàndard en el mercat i que permeti a cada organización autoavaluar-se, identificar el seu estadi actual i detectar les àrees on convé posar un major focus per avançar a un de superior “.

Aquests indicadors s’han agrupat en quatre grans blocs temàtics: visió, cultura i lideratge; persones, clients i negoci digital.

Els resultats de l’estudi, oferts per Andrea Iborra, Digital Manager de Íncipy; Mireia Ranera, vicepresidenta i directora Digital HR de Íncipy; i Cristina Morán, directora de Projectes i Serveis al Client de nPeople, demostren que queda un llarg camí per recórrer per arribar a un nivell de digitalització adequat a les empreses del nostre país.

El 76% es troba en un estadi bàsic o inicial de la transformació digital. La formació en matèria digital s’identifica com un dels focus a desenvolupar: tan sols el 11% afirma que els treballadors de la seva empresa compten amb habilitats digitals. Pel que fa als clients, només el 32% compta amb un ecosistema digital per a ells (web, app, xarxes socials …).

Pel que fa a negoci digital, el 35% assegura que menys del 20% de la seva quota de negoci procedeix d’internet. Com a nota mitjana pel que fa a maduresa digital, les empreses (majoritàriament en les primeres etapes dels seus processos de transformació Digital) obtenen un 3,7 sobre 10.

Deja un comentario

Archivado bajo AvanzaNT, Business 2.0, General, Marketing 2.0, Redes Sociales, Web 2.0, Web 3.0

¿La Web 3.0 ya llegó y no nos dimos cuenta?

Como ya hemos comentando en alguna ocasión, la Web 1.0 fue la etapa en la cual se creaban los sitios web únicamente para dar Información a los visitantes acerca de los productos y servicios, es decir, un monólogo de un generador de contenidos a muchos consumidores de contenidos.

La Web 2.0 se definió como la etapa en la cual los sitios web se integraban con los medios y redes sociales para lograr Interacción entre todos los usuarios de Internet, lo cual ha implicado que se pasó a un diálogo de múltiples generadores de contenido a múltiples consumidores y viceversa.

El paso de 1.0 a 2.0 se definió así debido a que se dejaba de ser solo espectador para pasar a ser coprotagonista, o dicho de otra forma, ya los creadores de productos y servicios no determinan la opinión de los consumidores en base a su publicidad unidireccional sino que ahora los consumidores coparticipan en la determinación de las opiniones aportando sus propios comentarios y experiencias a todos aquellos que las quieran escuchar, ver o leer; lo cual representa un cambio radical en las formas y toma de decisiones de consumo.

En principio la Web 3.0 se definió como la Web que se convertiría en una gran mina de datos estructurados (Data Web) que pudieran ser interpretados por cualquier tipo de dispositivos y no necesariamente por navegadores en Internet, lo que implicaría la estandarización de los formatos de manejo de datos en toda la web, que hasta ahora se han mantenido dispares.

Otra implicación de la Web 3.0 como se definió originalmente, y basada en la existencia previa de la “Data Web,” es la Web de la Inteligencia Artificial, donde será posible la interpretación de dichos datos correlacionándolos para predecir comportamientos entre otros aspectos. Esto podría ser muy útil, por ejemplo, al interpretar el gran volumen de datos del comportamiento humano a través de los medios sociales en línea, y en base a eso decidir sobre nuevos productos o servicios.

Adicionalmente la Web 3.0 debería destacar aspectos tales como la posibilidad de que los buscadores pudieran interpretar la semántica de las búsquedas de tal forma que los resultados de las mismas se pudieran obtener en base al significado real de la frase buscada, en lugar de una simple comparación de las palabras que la componen. Esto en principio implicaría no solamente la modificación de los motores de búsqueda sino también de los contenidos de los sitios en internet para poder quedar mejor posicionados en los buscadores en base a una buena descripción semántica y una buena minería de datos web.

Por otra parte, en la Web 3.0 estaríamos en capacidad de interactuar a través de espacios tridimensionales que permitieran tener una Visión 3D en las pantallas o lo que se define como la Web 3D. Esto está evolucionando cada vez más en el cine y la televisión y se espera que pueda integrarse también a Internet donde ya han existido algunos intentos de interés (ej. Second Life).

Ahora bien, todo lo anterior antepone una web futurista sumamente interesante pero que pareciera estar a un salto muy avanzado de la realidad que vivimos en la actualidad. Sin embargo, han estado sucediendo cambios importantes relacionados con Internet que merecen su análisis para definir si representan un nuevo comportamiento de los usuarios, proveedores y consumidores, de tal forma que podríamos estar ya en la presencia de una nueva Web que sería la verdadera Web 3.0.

El fenómeno más importante que se disparó desde el año 2010 con la masificación de los teléfonos móviles inteligentes y la penetración exponencial de las personas en el uso de las redes sociales es la Web Móvil.

En esta nueva web, los diálogos de la Web 2.0 dejan de pertenecer exclusivamente al mundo del escritorio y pasan a ser protagonizados a través de múltiples dispositivos portátiles que interactúan a través de Internet con nosotros (y sin nosotros) para actualizarnos con sus contenidos compartidos.

Ahora, es cuando los usuarios se sumergen profundamente en el  uso de los dispositivos móviles para coexistir en línea, quien no adapte su presencia a los mismos y conozca este nuevo comportamiento entonces dejará de ser competitivo.

Adicionalmente a lo anterior, existen tendencias que reafirmarán el utilidad de la Web Móvil cambiando el comportamiento de los usuarios, dentro de las que se destacan: Uso del GPS como apoyo a las búsquedas locales, búsquedas de productos basadas en fotografías locales para verificar precios y existencias en línea, uso de códigos de respuesta rápidas (QR Codes) para expandir la información de los productos locales en línea, uso de la Realidad Aumentada para el reconocimiento de lugares con información adicional de valor agregado, procesamiento de pagos en línea con lectores de tarjetas de crédito añadidos a los móviles, entre otras tecnologías.

Desde Avanza New Technologies creemos que es bueno entonces que nos preguntemos ¿Estamos ya en la Web 3.0 y no nos hemos dado cuenta?

Deja un comentario

Archivado bajo Social Media, Web 2.0, Web 3.0