Archivo de la categoría: Control Parental

Diferentes tipos de controles parentales

Los mejores controles parentales según lo que quieras:

Bloquear sitios web. Si lo único que deseas es limitar lo que tus hijos pueden buscar, tu mejor opción es activar Google SafeSearch en todos los navegadores que usas. Primero, asegúrate de que tus navegadores tengan Google como su motor de búsqueda predeterminado, y luego activa SafeSearch. Es bueno tomar esta precaución tan pronto como tus hijos comiencen a conectarse para asegurarte de que no se encuentren accidentalmente con algo desagradable o inapropiado. 

Bloquear sitios web y filtrar contenido. Si quieres impedir el acceso a sitios web específicos y limitar el contacto de tus hijos con contenido inapropiado como juegos para adultos o pornografía, puedes usar los controles parentales que vienen integrados en el sistema operativo de tu dispositivo. Todos los sistemas operativos principales (Windows de Microsoft, Mac OS de Apple e incluso Fire de Amazon) ofrecen configuraciones para evitar que los niños accedan a cosas que no quieres que vean. Para obtener los máximos beneficios de estos controles, debes usar la versión más actualizada del sistema operativo, y cada usuario debe iniciar sesión con su propio perfil. La configuración se aplica universalmente a todo el contenido al que se accede a través de la computadora. Cada uno de estos sistemas operativos funciona de manera diferente y tiene sus propios pros y contras. Esta es la mejor solución si tienes hijos pequeños que utilizan principalmente un dispositivo en casa. Echa un vistazo a las características de cada uno: Microsoft, Apple, Amazon.

Bloquear sitios web, filtrar contenido, imponer límites de tiempo, ver lo que hacen mis hijos. Un servicio de control parental externo con todas las funciones, como Qustodio o NetNanny, te brindará mucho control sobre todos los dispositivos de tus hijos (los que usan en casa y sus teléfonos). Estos servicios pueden ser costosos (especialmente si tienes varios hijos que monitorear), pero el costo incluye el monitoreo constante del dispositivo, lo que te permite ver las formas en que los niños usan sus dispositivos. Estos controles parentales solo pueden realizar un seguimiento de las cuentas que conocen de tu hijo, y en algunas aplicaciones, necesitarás su contraseña para monitorear la actividad. Por ejemplo, si el niño crea un perfil completamente nuevo en Instagram usando la computadora de un amigo sin avisarte, estos controles parentales no harán seguimiento a esa cuenta. 

Monitorear el teléfono de mi hijo. Para controlar el teléfono de tu hijo preadolescente o adolescente, lo mejor es descargar una aplicación como Bark, KidBridge (anteriormente conocida como TeenSafe) o WebWatcher, que monitorea mensajes de texto, redes sociales, correos electrónicos y otras funciones del teléfono móvil. Estas aplicaciones son especialmente útiles si te preocupan las conversaciones potencialmente riesgosas o los temas dudosos en los que tu hijo podría estar metido. Bark, por ejemplo, te notifica cuando detecta palabras que generan una alerta, como “drogas”. Para monitorear las redes sociales, necesitarás la información de la cuenta de tu hijo, incluidas las contraseñas.

Ver la ubicación de mi hijo. Puede usar rastreadores GPS como Find My Friends y FamiSafe para saber dónde están tus hijos. Sin embargo, ellos deben tener el teléfono encendido para que esto funcione.

Monitorear todos los dispositivos en la red, limitar el tiempo frente a la pantalla, filtrar contenido, apagar el Wi-Fi. Existen soluciones de hardware y software para controlar tu red y el Wi-Fi de tu casa. Por nombrar solo algunas de las más populares: OpenDNS es una aplicación descargable que trabaja con tu router (el dispositivo que lleva Internet a tu hogar) para filtrar el contenido de Internet. Circle Home Plus es un servicio de suscripción que se sincroniza con tu router y te permite detener el acceso a Internet, crear límites de tiempo y agregar filtros de contenido a todos los dispositivos en la red de tu casa (incluidos los dispositivos Wi-Fi), además de monitorear teléfonos y tabletas fuera del hogar. Algunos proveedores de servicios de Internet, como Comcast y Verizon en los Estados Unidos, también ofrecen funciones de controles parentales que se aplican a todos los dispositivos de la red. Las soluciones de red pueden ser útiles para familias con niños de diferentes edades; sin embargo, configurar el Wi-Fi y la red puede ser complicado y es posible que los controles no funcionen cuando los niños están en una red diferente. 

¿Cuáles son las mejores opciones de control parental para teléfonos y tabletas iOS?

Si tienes un iPhone o iPad, los ajustes de Screen Time (o Tiempo de uso en español) de Apple te permiten manejar casi todos los aspectos del dispositivo iOS de tu hijo, incluido cuánto tiempo pasan los niños en cada aplicación y juego y lo que descargan. Incluso puedes apagar el teléfono en momentos específicos, como la hora de irse a dormir. Hay dos formas de activar Screen Time, ya sea cambiando el ajuste en el dispositivo de tu hijo y protegiendo el ajuste con contraseña o activando la función Family Sharing que te permite manejar las funciones desde tu teléfono. 

¿Cuáles son las mejores opciones de control parental para dispositivos Android?

Los dispositivos Android pueden variar mucho en lo que ofrecen, así que revisa los ajustes de tu dispositivo para ver qué opciones tiene. Si tu hijo tiene menos de 13 años, puedes descargar Family Link de Google para hacer seguimiento y controlar su actividad en Internet, incluidos los mensajes de texto y las redes sociales, utilizando tu propio teléfono. También puedes usar el ajuste de Digital Wellbeing de Android, que viene integrado en la última versión del sistema operativo. Esto puede ayudar a los niños a estar más conscientes del tiempo que pasan en línea y, con suerte, ayudarlos a reducir el uso. Es importante que ayudes a tu hijo a activar esta configuración, que le servirá para aprender a controlarse a sí mismo. 

Desde AvanzaNT vamos a seguir ofreciéndote diferentes posibilidades para el cuidado y protección de nuestros menores!

Deja un comentario

Archivado bajo Control Parental

Vols que el teu fill o filla navegui de manera segura per Internet?

Per poder reaccionar davant un perill com el Grooming i altres que tenen lloc a Interne,des d'AvanzaNT et recomanem portar una relació natural amb el teu fill i conversar amo ell habitualment per mantenir-lo informat/da.

El Grooming és un perill bastant greu que és persistent durant anys, de el qual cal protegir els menors. Per això us donem unes recomanacions per protegir al teu fill/adavant els perills d'internet.

Està bé establir unes regles sobre com comportar-se en xarxes socials i internet en gene-ral. Quan són més petits unes regles bases que respectin és ideal per a l'aprenentatge.
Normès com quan està bé o malament pujar una foto o realitzar una publicació ajuda a quesàpigues què està fent a internet i el contingut que puja.



Recomanacions perquè el menor aprengui sobre navegar de manera segura

Has de mostrar interès en l'ús que fa el teu fill a internet. El teu fill no ha nascut sabent els perills que hi ha a internet i com pot defensar-se. En tu hi ha la res-ponsabilitat de fer-li saber que a internet no tot és veritat. Informació que li pot ser útil al teu fill és:

* Col·laborar i estar atent a les activitats en línia del menor. Has de mostrar interès  en el seu ús d'internet. 
* Mai ha de pujar fotos o informació personal. Números de telèfon, adreça de casa, nom  de l'escola ... 
* Mai ha de reunir-se amb un desconegut sense l'aprovació dels pares o supervisor. 
* Tenir una contrasenya segura és essencial i no ha de ensenyar-la a cap persona, sigui qui sigui, llevat que sigui el seu pare o mare. 
* Recordar que a internet no tot és el que sembla. 

Donar-los a conèixer que és millor que es comuniquin només amb nens de la seva escola o que coneguin a la vida real.

És adequat que sàpiga com és internet en realitat,i la cura que ha de tenir. Però aquetainformació pot arribar a passar desapercebuda si no insisteixes. La millor manera de    saber què està fent i com ho fa, és compartir temps amb ells. Aquí tens uns consells    sobre què fer amb el teu fill:

* Passar temps en línia amb el teu fill/a,és la millor manera de saber on passa el temps i que està segur.
* Prohibir l'accés a les xarxes socials als menors és impossible, ja que forma part de  la seva vida, però se li pot donar valuosos consells per al seu ús segur.
* Situa l'ordinador en una zona comuna, d'aquesta manera sabràs què està bent únicament amb una ullada. 
* Marca com a favorit els llocs que visita el teu fill, així els tens de ràpid accés.
* Fixa't en les transaccions que es realitzen a la targeta de crèdit.
* Pots preguntar en col·legis,llocs on pot utilitzar l'ordinador,quin tipus de seguretat utilitzen.

Has d'estar atent als senyals que puguin donar els teus fills. Si se sent incòmode 
utilitzant l'ordinador quan estiguis a prop, és que passa alguna cosa:

* Passa bastant hores a la nit.
* Trucades constants de gent que no coneixes.
* El teu fill apaga la pantalla quant passes a prop o entres a la seva habitació.
* Defuig de la família i de comentar les seves activitats en línia.


La prohibició no és sempre la solució
Si vol conèixer algú d'internet en persona, que ha conegut en alguna xarxa social o     videojoc confia en ell, però acompanya'l en aquesta primera trobada. D'aquesta manera,  no li estàs prohibint bruscament; a l'acompanyar-lo/a dónes confiança al teu fill/a, i  evites que intenti fer-ho pel seu compte, i de la mateixa manera sabràs qui és apuesta  persona, quina edad té i quienes son les seres intencions.

La solució no és que tinguin por del món exterior, sinó que sàpiguen com moure's per    internet i sobre quins tipus de perills no ha de caure. El menor no ha de tenir por a   explicar alguna cosa que li ha passat per internet, pel fet que sigui castigat.
I això s'aconsegueix a través de la confiança mútua. Apropament, comunicació, carinyo i respecte.

Des d'AvanzaNT sempre hem cregut que nosaltres, els pares o tutors,som els responasablesdel què fan els nostres menors, igual que quan van pel  carrer no els deixem sols, a    Internet tampoc. Es la nostra responsabilitat acompanya-lo

Deja un comentario

Archivado bajo Control Parental, Internet

Eines de control parental per a menors a Internet

L’accés dels menors d’edat a Internet i als dispositius mòbils sigui massiu no vol dir que siguin conscients dels riscos de les noves tecnologies, tant pel que fa a un ús excessiu, com des del punt de vista de l’exposició a continguts inapropiats a la Xarxa. Des d’AvanzaNT t’informem que si tens fills, t’interessa consultar aquest llistat d’aplicacions i eines de control parental:

1- Qustodio

Qustodio és una de les eines de control parental més recomanada. Està disponible tant per a dispositius mòbils, com per a ordinadors de sobretaula (Windows i macOS). Disposa d’una versió gratuïta i una altra de pagament i pot ser utilitzada tant en l’àmbit familiar, com en els ordinadors de l’escola (disposa d’una versió per a escoles). Incorpora opcions com a control de temps de connexió, filtres de contingut inadequat o restricció de paraules i accés a determinades pàgines web. Accedeix a Qustodio en aquest enllaç.

 

2- Secure Kids

Secure Kids és una altra de les eines de control parental que t’ofereix diverses funcionalitats molt interessants en la seva versió gratuïta (en té una altra de pagament). Estem parlant d’una aplicació que pots instal·lar en smartphones o en tablets i amb la qual podràs tenir geolocalitzat al teu fill, limitar l’accés a determinades pàgines web, filtrar continguts i paraules, bloquejar l’ús de el dispositiu mòbil per a trucades … Accedeix a més informació sobre Secure Kids a la seva pàgina web.

 

3- Windows Live Family Safety

Si ets usuari d’un dispositiu Windows, no cal que busquis eines de control parental externes perquè ja disposes d’una que ve per defecte en els ordinadors amb el sistema operatiu de Microsoft. Es tracta del Windows Live Family Safety que et permet limitar l’ús de l’ordinador, filtrar l’accés a determinades pàgines web i continguts … Només has d’accedir amb el teu compte d’usuari i activar les opcions de control parental que més t’interessin o s’adaptin a l’edat del teu fill. Coneix més en aquest enllaç.

 

4- Control parental en IOS

Si ets usuari de dispositius amb sistema operatiu iOS (Apple) també disposes d’eines de control parental que vénen integrades en els teus dispositius mòbils de la marca Apple com iPhone o iPad. Per activar el control parental i impedir que el teu fill faci un ús incorrecte del dispositiu o, simplement, limitar el seu ús per un temps determinat, accedeix a Ajustos, General i selecciona Restriccions. Coneix més en aquest enllaç.

 

5- K9 Web Protection

Un dels programaris més emprats per a la protecció i la limitació en el temps d’ús dels menors a Internet. K9 Web Protection és gratuït i t’ofereix mesures bàsiques de ciberseguretat i filtrat de paraules i llocs web tant per a dispositius mòbils, com per a ordinadors de sobretaula. Accedeix a més informació en aquest enllaç.

 

6- Norton Family

Norton és una de les marques de ciberseguretat més conegudes del món i també disposa d’eines de control parental que estan disponibles tant per a dispositius mòbils, com per als tradicionals PC. Norton Family ha estat reconeguda com una de les millors opcions per evitar l’accés dels menors a contingut inadequat a Internet i, a part d’incorporar nombroses opcions de filtres, destaca per l’opció de limitar vídeos en plataformes com Youtube. Disposa d’una prova gratuïta a la qual pots accedir en aquest enllaç.

 

7- Family Link, el control parental de Google

Entre les opcions que Family Link permet, a partir de la creació d’un compte de correu electrònic per al menor gestionada per l’adult, es troben: administrar les Apps que s’instal·len, saber on es troba el teu fill, filtrar continguts inapropiats, vigilar el horari d’ús i bloquejar el dispositiu del teu fill de manera remota.

L’adult pot gestionar fins a 5 comptes de menors, sent fins i tot possible afegir a un altre adult com a administrador (en aquest cas els comptes dels menors seran 4 com a màxim), pensat perquè els progenitors puguin supervisar des del seu compte de manera independent als seus fills.

L’aplicació està disponible a Google Play Store i App Store d’Apple

 

Deja un comentario

Archivado bajo AvanzaNT, Control Parental

Els perills de Youtube per a nens i nenes

El canal audiovisual favorit dels nens i nenes no està excempt de riscos; coneixes els perills de YouTube per a nens i adolescents?

Han estat ja gairebé 15 anys des que naixés YouTube, la plataforma de vídeos de la xarxa, accessible a tots els públics i amb un propòsit multifunció que abasta des de la divulgació de tutorials fins a la creació de marca personal o de publicitat per a les marques comercials, a més de mantenir també un aspecte lúdic amb el qual es pot compartir contingut personal.

Des de que s’estrenés amb un vídeo titulat “Me at the zoo” té ja unes xifres astronòmiques d’ús: es pugen unes 300 hores de vídeo per minut. El seu poder té molt a veure amb l’abast global de la plataforma, però és precisament aquest abast de masses o “viral” el que ha d’alertar als pares sobre la seva possible ocupació en nens.

Encara que existeix Youtube Kids, una fórmula controlada per a nens amb vídeos creats i aptes per a ells, els pares no hem de baixar la guàrdia perquè s’han conegut casos de contingut pornogràfic, violent i fins i tot suïcida.

 

Perills de YouTube per a nens

-Contingut sexual

El grau podrà variar des del nu fins a la pornografia, però en tots els casos seran imatges que puguin afectar la sensibilitat dels nens/es.

-Contingut ideològic que inciti a l’odi o l’extremisme

Fonamentalment pot existir una apologia de l’odi en relació a segments racials o religiosos.

-Contingut morbós o ofensiu

En general busca la ofensa contra algun col·lectiu o persona en concret, com pugui ser la pujada de vídeos humiliants per al nen o adolescent i que posteriorment puguin desembocar en ciberbullying com a resultat del seu abast viral.

-Tutorials perillosos

Des de com fer bombes fins a com suïcidar-se, hi ha una sèrie d’informació que no hauria d’estar a disposició de menors d’edat i ni tan sols d’adults vulnerables a un ús o mala interpretació d’aquestes instruccions.

 

Entre els perills de Youtube per a nens/es es troba l’accés a contingut inadequat que pot incloure material amb caràcter ideològic i intencions de captació de menors per a fins radicals polítics o religiosos.

 

-Vulneració dels drets d’autor

Moltes vegades per desconeixement, i altres amb traïdoria i premeditació, es fa ús de material no propi per tal d’augmentar les visites i visionats dels vídeos pujats, amb el perill d’atemptar als drets d’autor amb la conseqüent denúncia per part del creador original.

-Generació de phising, spam o estafes

En ocasions els vídeos tenen com a finalitat la captació de dades o el generar més reproduccions al·ludint a tags i a informació enganyosa, sent els nens especialment susceptibles a aquest tipus d’enganys.

De vegades els vídeos es fan servir entre menors d’edat per propagar ofenses contra un altre company de la mateixa edat, incitant a l’odi col·lectiu i la fustigació cap a un nen/a “diana”, la vida pot canviar en qüestió de minuts. Per això és important fer una avaluació contínua dels llaços socials existents a l’aula a través d’algun test per detectar el bullying com BuddyTool.

-Hostigament i ciberbullying

La forma en què es relaciona YouTube i el ciberassetjament és doble: el nen/a pot, sense voler, generar «material» sensible i produir la burla dels seus companys, d’una banda. De l’altra, sense consentiment algú pot pujar vídeos ofensius que comprometin a un altre nen/a.

Com denunciar a Youtube?

Tot i que el propi Youtube té una política de continguts molt estricta i compta amb els seus propis mecanismes de detecció quan aquests es veuen vulnerats, els propis usuaris podem denunciar també l’aparició de vídeos inapropiats o il·legals i que atemptin contra la sensibilitat pròpia o dels menors de edat. El millor és acudir a la unitat de denúncia que la plataforma posa a disposició de l’usuari aquí.

Amb aquesta entrada al blog, AvanzaNT pretén i desitja que els nostres nens i nenes que passegen per youtube ho puguin fer amb total tranquil.litat, amb el menor risc possible i gaudint al màxim de tutorials, cercant vídeos varis o seguint al famós AuronPlay, Nil Ojeda, Naim darrechi…

i recordar que la supervisió i atenció dels adults és clau.

Deja un comentario

Archivado bajo Control Parental, Social Media, YouTube

Ocuparnos de la educación tecnológica de nuestros menores

Cómo prevenir desde casa ?

Para relacionarse con otras personas a través de internet, debemos tener en cuenta las mismas normas sociales que en las relaciones cara a cara.

–  Navegar en familia. Aprender todo lo que se pueda de Internet navegando en familia.

–  Ordenador en un lugar común. Situar el ordenador en un lugar común de la casa sobre todo para el uso de los más pequeños.

–  Limitar el tiempo que utilizan Internet, el móvil, la videoconsola… Limitar el tiempo de utilización de Internet y fomentar las relaciones cara a cara: Ayuda a prevenir tecnoadicciones.

–  Hacerles conscientes de la importancia de cuidar su privacidad. Es importante que los menores entiendan la importancia de cuidar su privacidad y la de los demás.

–  Respetar el derecho a la intimidad del menor. Lo que es compatible con conocer sus costumbres e interlocutores en Internet:

–  Controlar sus actividades: pregunta qué sitios visitan y el motivo.

– Interesarse por quién está detrás de cada contacto, perfil, dirección de correo electrónico…

–  Asesorarles sobre qué información deben y no deben dar. Aconsejarles que den el menor número de datos personales (evitar dar el nombre completo, dirección, escuela…).

–  Informar sobre las citas a ciegas. Transmitir la importancia de no concertar “citas a ciegas” con desconocidos sin la presencia y/o el conocimiento de los padres.

–  Advertirles que tengan cuidado con las fotografías que comparten. Ya que:

– Las fotos dan mucha información (nombre calle, matrícula coche, escudo en el uniforme del colegio…).

– Pueden permanecer toda la vida en Internet.

–  Hacerles ver los riesgos de expresar los sentimientos a desconocidos. Los acosadores suelen buscar jóvenes emocionalmente vulnerable.

– Respecto de la Webcam, tener mucha precaución. Hay transmitirles que:

– Tengan cuidado con lo que hacen frente a la Webcam porque puede ser grabado.

– Sólo deben usarse con personas que conozcan “cara a cara”.

– Cuando el equipo está encendido y no usamos la Webcam, ésta deberá estar tapada, girada hacia la pared o desenchufada.

 

Acordar normas, fomentar el diálogo, crear confianza

1.- Es necesario que los padres aprendan a utilizar el ordenador. De esta manera y hasta cierta edad , se conectan con ellos y el niño aprende a disfrutar de Internet con sus padres; además conocer bien el ordenador… ayuda a los padres a distinguir qué software utiliza y qué páginas visita el menor más fácilmente.

 

2.- Fomentar el diálogo sobre hábitos de navegación y sus riesgos. Es importante que el menor sienta que cuando le pase algo extraño para él o que le incomode pueda decir a los padres sin sentirse culpable. Además les ayudaremos a mantener un espíritu crítico sobre la información que aparece en la red y les explicaremos que no todas las webs tienen la misma credibilidad.

3.- Acordar unas normas de uso claras. Es particularmente bueno que los niños tengan reglas claras sobre lo que pueden o no hacer y conocer sus consecuencias, especialmente en cuanto al tiempo de uso (de día y no de noche, controlar su uso entre semana), de esta modo el niño sabrá a priori al que atenerse.

4.- Es una buena ayuda utilizar filtros de control de acceso a la red. Así evitará que acceda a páginas de contenido inapropiado (adulto, violento, xenófobo, etc.). En el mercado existen soluciones gratuitas y muchos proveedores ofrecen soluciones de este tipo.

5.- Como hemos comentado antes, hay que colocar el ordenador en una zona de uso común. Facilitará la supervisión tanto del tiempo de uso (para controlar la ciber adicción) como el control de situaciones que puedan incomodar, como ahora, para evitar el ciberacoso cuando utilizan la cámara web.

6.- Enseñar en qué consiste la privacidad. Explicar que los datos personales son información sensible y que puede ser utilizada en contra con ejemplos de la vida cotidiana , como puede ser , por ejemplo, que ellos nunca darían las llaves de casa a un desconocido o ejemplos similares.

7.- Explicar que en la red también hay que respetar a los demás. Que entiendan que detrás de un apodo, hay personas y que también hay que ser cortés y educado con ellas.

Desde AvanzaNT os animamos a que sigamos educando a nuestros menores en todos los ámbitos, en el tecnológico por supuesto también. Siempre pensando en su bien!

Deja un comentario

Archivado bajo Control Parental

Recomendaciones para educar y supervisar a nuestros menores en Internet

Internet ofrece un universo de posibilidades, tanto a los adultos como a los menores, si bien es cierto que de la misma manera que educamos a los niños y adolescentes para que sean responsables en la vida real, debemos realizar el mismo esfuerzo para que puedan experimentar la red con seguridad.

Internet dispone de infinidad de contenidos, servicios, información, etc. y dejar que los menores naveguen solos en Internet puede resultar tan peligroso como dejarlos solos en medio de la calle.

En AvanzaNT hemos visto los principales riesgos a los que están expuestos los menores en Internet y como con nuestra ayuda podemos minimizar su exposición a estos riesgos. Os facilitamos ahora una serie de recomendaciones básicas de seguridad en Internet que deberemos tener siempre presentes:

  • Hablar con tus hijos/as sobre Internet y sus experiencias en este entorno. Establecer una relación de confianza que favorezca que el menor acuda a los padres ante un problema en Internet. Comentar la importancia de la seguridad en la red y enseñarles los conceptos básicos mientras estamos  juntos.
  • Establecer normas claras para la utilización de Internet y los teléfonos móviles, y unas consecuencias claras y proporcionales en caso de incumplimiento.
  • Leer sobre los últimos peligros que se encontrarán los menores en la red (estar actualizado de los riesgos) y, en la medida de lo posible, familiarizarse con las herramientas y servicios que los menores utilizan (redes sociales, servicios de blogging, foros, etc.).
  • Conocer cómo gastan el tiempo en la red.
  • Ubicar el ordenador y cualquier otro dispositivo con acceso a Internet en un lugar común, como por ejemplo el salón o comedor. Intentar que el menos utilice la tablet en el comedor, o lugar común.

  • Mantener el sistema operativo actualizado. Instalar y mantener actualizados antivirus, antimailware y cortafuegos.
  • Establecer medidas de control parental en función de la edad (Control Parental, consentimiento parental, comprobación de edad y bloqueo de contenidos).
  • Conocer los sistemas proporcionados por el operador de Internet y por el proveedor del sistema operativo que nos dan servicio.
  • Comprobar habitualmente la página web, en las redes sociales o el perfil del menor.

Recordad que lo más importante para supervisar y ayudar es trabajar para que haya confianza mútua!

Deja un comentario

Archivado bajo Control Parental

El Cyberbullying NO agafa vacances. Control Parental.

Comencen les vacances d’estiu i és un gran moment de felicitat per a tota la família, sobretot per als fills. Els nens que pateixen bullying en el seu entorn escolar no veuen el moment de poder lliurar-se d’assistir al que ha estat per a ells una tortura diària. No obstant això, no podem cantar victòria tan ràpid: el ciberbullying o ciberassetjament pot seguir actiu a l’estiu, ja que no es produeix de forma presencial, sinó que només necessita d’un dispositiu i d’una connexió a la xarxa. Per aquesta raó els pares hem de seguir atents al comportament dels nostres fills també en vacances.

Si bé antigament l’assetjament es produïa in-situ a l’estar supeditat a l’entorn escolar, avui no dóna treva i permet un setge continuat a través de les noves tecnologies i del que ara es coneix com “ciberbullying” o “ciberassetjament”, també en les hores i dies en què el nen no va al col·legi, com ara els mesos d’estiu.

Encara que tanqui el col·legi per vacances, el veritable altaveu de l’assetjament es troba ara a Internet, a les xarxes socials i en la missatgeria instantània. D’altra banda està l’agreujant de la difusió vírica que ha arribat a través dels canals com YouTube, Whatsapp, Twitter, Tuenti o Snapchat.

La manca d’empatia com a motor de l’assetjament

Els nens tenen una manifesta falta de maduresa que els impedeix empatitzar prou amb els altres, i per això solen aprofitar els “defectes” dels seus companys, siguin reals o imaginaris, per ridiculitzar i així convertir-se en protagonistes, o sentir-se millor i més forts a els ulls dels altres.

El caràcter viral que poden afectar els missatges ofensius multiplica també el mal que pateix el nen, que se sent públicament rebutjat i humiliat a qualsevol hora del dia i de la nit. Això ho sap perfectament el nen assetjador o bully i l’utilitza per “mantenir viu” el setge també en l’època estival.

Per assetjar a un altre nen només cal un dispositiu i una connexió a internet

Per què se segueix assetjant a l’estiu?

En el ciberbullying, la víctima i el ciberacosador es coneixen personalment de l’entorn escolar, almenys a l’inici de la “campanya d’assetjament”, ja que en el desenvolupament d’aquesta modalitat, el “ciberacosador” pot acabar sent diverses persones, que en estiu continuen exercint la fustigació a través de les TIC.

Les conseqüències del ciberbullying poden ser, si cap, encara més devastadores que les produïdes en una trobada cara a cara, en faltar l’aspecte de la comunicació no verbal. El dany als nens i adolescents es produeix perquè encara no tenen recursos per enfrontar-ho per la seva falta de maduresa, ni tampoc saben discriminar entre la gravetat d’unes paraules que, inicialment, poden tractar-se d’una broma.

 

Hem d’estar atents: ¿veiem que vigila el mòbil constantment i d’amagat?

 

 

 

Com detectar el ciberassetjament durant les vacances?

L’important és estar atents als senyals per poder detectar com més aviat millor. En aquest cas no comptem amb la primera de les pistes que ens farà sospitar sobre un possible assetjament: l’intent d’evitació del centre escolar.

Per esbrinar si passa alguna cosa, doncs, caldrà mostrar-se molt comprensius amb el nen, afavorint una comunicació sincera en la qual ell es trobi segur i mai jutjat o culpabilitzat pel que està passant.

Els pares hauran de fixar-se en els canvis d’humor i de comportament respecte a altres estius o períodes de vacances:

– Si el nen abans era alegre i gaudia de certes activitats que ara rebutja per un estat anímic depressiu, cal indagar què és el que li passa i sospitar.

– ¿Vigila contínuament o d’amagat el mòbil o els dispositius manifestant una actitud angoixada? Si és així és possible que estigui buscant l’actualització dels missatges ofensius que s’han fet sobre la seva persona.

– Si es mostra temorós o poc inclinat a sortir de casa és possible que tingui por a abandonar el seu context de seguretat per haver rebut amenaces.

Des d’Avanza New Technologies, us desitgem unes tranquiles i bones vacances, sense oblidar-nos d’estar atents dels qui més estimem, dels nostres menors.

Deja un comentario

Archivado bajo Control Parental

El joc de la balena blava: la veritat sobre el repte de 50 dies

La presumpta participació de joves de diferents regions del món en un perillós joc viral que es difon a través de xarxes socials posa novament sota la palestra la seguretat dels més petits a Internet. Es tracta d’una cosa anomenada la balena blava, un joc de reptes que dura 50 dies i que conclou convidant al suïcidi.

Què és el joc de la balena blava?

Si ens basem en els rumors i imatges virals del supòsit joc, la balena blava és una sèrie de reptes en línia als quals s’accedeix ingressant en certs grups privats de xarxes socials (generalment Facebook). Per ingressar cal admetre una única regla, que és seguir al peu de la lletra les ordres d’un individu designat com guardià durant 50 dies. Aquest guardià serà el testimoni que certifiqui el compliment d’una llista composta per 50 reptes, un diari. L’ordre de l’últim repte és suïcidar-se llançant-se per una finestra.

Què es guanya amb els reptes?

Absolutament res. No hi ha recompenses. La balena blava és un engany, un macabre joc destinat suposadament a fomentar el suïcidi entre infants i adolescents amb una sèrie de reptes cada vegada més escabrosos. Els primers sol·liciten al jugador que dibuixi una balena o vegi una pel·lícula de terror. A mesura que els dies passen, els reptes es converteixen en coses com deixar de dormir durant tota una nit o lesionar-se a si mateixos amb fulles o altres artefactes puntxants. Es creu que amb això el participant aconsegueix la satisfacció del repte superat i així ser elogiat per la comunitat.

Imatge de suposades autolesions produïdes per seguir un repte del joc. Foto: Siberian times

¿Han mort persones jugant la balena blava?

Potser hagis llegit o vist per televisió que un adolescent ha mort jugant a la balena blava en algun país. Senzillament no és veritat. Però hem de seguir estant molt alertes. Fins a la data no s’ha comprovat de forma concloent que el joc hagi conduït al suïcidi a cap jove. En diversos països la policia es troba investigant el suïcidi de persones que els mitjans no han dubtat a vincular amb el sinistre joc, però encara no hi ha proves d’això. Com en tota llegenda urbana, els jugadors reben ordres d’eliminar les fotos de les seves lesions un cop hagin estat verificades pel guardià, de manera que totes les imatges que circulen sobre el joc són impossibles (o com a mínim difícils) de verificar.

D’on surt aquest joc?

El joc de la balena blava neix a partir d’una publicació sensacionalista del diari rus Novaya Gazeta en la qual s’afirmava que més de 130 adolescents russos s’havien tret la vida després de seguir les ordres de la balena blava a la xarxa social Vkontakte (alguna cosa així com el Facebook rus). La informació va saltar a la premsa britànica i llatinoamericana.

Posteriorment, algunes investigacions van desmentir els arguments de la publicació i, de fet, van ser sancionats els seus autors per males pràctiques periodístiques. Encara que els suïcidis si van ocórrer, no és possible establir una relació causal entre ells i els grups involucrats en el joc.

Perfils de dos de les adolescents ruses que suposadament es van suïcidar després de jugar. Foto: Siberian Times

Llavors, sí que hi ha els grups privats de la balena blava?

Sí. El que passa amb la balena blava és que, tot i que encara no s’ha comprovat la relació entre el joc i les morts, els grups privats que ho fomenten existeixen realment. La majoria d’ells no duren molt de temps perquè Facebook els elimina a mesura que els obren, però en VKontakte són més permanents. En aquesta xarxa social russa són grups en els quals es comparteix tota mena de contingut escabrós connectat amb la mort o el suïcidi. Se sospita que el primer grup va néixer com una mena de culte informal a la figura d’Rina Palenkova, una adolescent russa que es va suïcidar després de pujar la seva foto a VKontakte.

El problema és que els grups resulten sent un imant per a aquells adolescents que no pensen en suïcidar-se per posar-se a jugar la balena blava, sinó que des d’abans d’ingressar al grup ja pensaven en fer-ho. Rússia registra una de les taxes més elevades de suïcidi de menors d’edat.

M’he de preocupar si tinc fills?

Òbviament sí. Tenir fills i preocupar-se per ells és una cosa que va indissolublement lligat. L’origen del joc de la balena blava pot ser un conte engrandit des d’un mitjà rus, però això és també l’exemple precís del teorema de Thomas: Si un grup de persones defineixen una situació com a real, aquesta és real en les seves conseqüències.

És a dir, tot i que potser “no hi hagi” l’anomenat joc a l’ordinador dels nostres fills, les seves normes i reptes estan a la mà dels usuaris d’Internet, i qualsevol infant o adolescent amb problemes d’autoestima o que estigui passant alguna situació difícil pot prendre la decisió de jugar-hi. Com ja sabem, la millor política és no permetre que el menor navegui a Internet al seu gust i controlar acuradament el seu entorn segons les edats. Si presenta comportaments estranys durant diversos dies continus llavors és el moment per prendre mesures i segons com parlar amb un especialista.

Des d’AvanzaNT crèiem que era necessari explicar bé què és l’anomenada balena blava i quins perills comporta, de tal manera que tots estiguem ben alertes.

Deja un comentario

Archivado bajo Control Parental, Redes Sociales

Cómo prevenir desde casa? Control parental.

Es un hecho que tanto niños como adolescentes hacen un uso intensivo de Internet en su tiempo libre, desarrollando grandes habilidades en la utilización de recursos on line. De hecho no es raro que los hijos tengan un mayor conocimiento de las herramientas interactivas que sus padres.

Captura de pantalla 2016-05-24 a les 16.50.24Sin embargo la capacidad de autoaprendizaje en Internet de los niños y adolescentes no comporta un criterio sobre los riesgos potenciales del uso de la Red. Padres, tutores y educadores debemos ejercer un control sobre el uso que los menores hacen de Internet. La Red es un reflejo del mundo real, con todos sus beneficios y sus riesgos. De la misma manera que no se permite a un niño de cierta edad caminar solo por la calle sin una cierta supervisión, tampoco se puede eludir la responsabilidad de supervisar las “calles ” y “barrios” que los menores transitan en la red.

Cómo prevenir desde casa?

  • Navegar en familia. Que el niño aprenda todo lo que se pueda de Internet navegando en familia.
  • Ordenador en un lugar común. Situar el ordenador en un lugar común de la casa sobre todo para el uso de los más pequeños.
  • Limitar el tiempo que utilizan Internet, el móvil, la videoconsola… Limitar el tiempo de utilización de Internet y fomentar las relaciones cara a cara: Ayuda a prevenir Tecnoadicciones.
  • Hacerles conscientes de la importancia de cuidar su privacidad. Es importante que los menores entiendan la importancia de cuidar su privacidad y la de los demás.
  • Respetar el derecho a la intimidad del menor (adolescente), pero supervisar. Es decir, es compatible con conocer sus costumbres e interlocutores en Internet:

– Controlar sus actividades: pregunta qué sitios visitan y el motivo.

– Interesarse por quién está detrás de cada contacto, perfil, dirección de correo electrónico…

  • Asesorarles sobre qué información deben y no deben dar. Aconsejarles que den el menor número de datos personales (evitar dar el nombre completo, dirección, escuela…).
  • Informar a familiares sobre las citas a ciegas (el adolescente queda físicamente con alguien para la compraventa online de un producto). Transmitir la importancia de no concertar “citas a ciegas” con desconocidos sin la presencia y/o el conocimiento de los padres.
  • Advertirles que tengan cuidado con las fotografías que comparten. Ya que:

– Las fotos dan mucha información (nombre calle, matrícula coche, escudo en el uniforme del colegio…).

– Pueden permanecer toda la vida en Internet.

Captura de pantalla 2016-05-24 a les 16.50.48

  • Hacerles ver los riesgos de expresar los sentimientos a desconocidos. Los acosadores suelen buscar jóvenes emocionalmente vulnerable.
  • Respecto de la Webcam, tener mucha precaución. Hay transmitirles que: – Tengan cuidado con lo que hacen frente a la Webcam porque puede ser grabado. – Sólo deben usarse con personas que conozcan “cara a cara”.  – Cuando el equipo está encendido y no usamos la Webcam, ésta deberá estar tapada, girada hacia la pared o desenchufada.

Consejos específicos según la edad de los menores

De 4 a 14 años

  • Acompañar en el uso del ordenador. A esta edad es imprescindible guiarlos en el uso de esta tecnología.
  • Conocer las claves de acceso. Ayudarles a elegir unas buenas claves de uso y explicarles la razón de esto.
  • Enseñar a los niños a no descargar nada sin permiso: Muchas veces tienen la falsa creencia de que el nombre del archivo es indicativo del programa que están descargando, o en ocasiones descargan algo en el ordenador sin saber muy bien por qué lo han hecho.

De 14 a 18 años

  • Conocer los remitentes para no tener que leer el correo. A partir de la preadolescencia, los jóvenes son muy celosos de su privacidad, entonces se puede establecer un acuerdo intermedio en el que los padres conozcan las direcciones, al igual que el correo postal , pero no lean el correo electrónico- al correo postal se puede leer el remitente , pero no hay que abrir la carta -, y en el caso de que exista una dirección desconocida, es mejor preguntar al menor.
  • Estar muy pendientes si se citan con algún desconocido. Insistir en que no vayan solos , y que queden en un lugar público con más gente. Aleccionar sobre que todo lo que se explica en Internet no tiene porque ser cierto.
  • Enseñarles a tener un comportamiento responsable, respetuoso y ético en Internet. En muchas ocasiones tienen una falsa sensación de impunidad, que los hace atreverse con actitudes más agresivas, que en la vida real nunca adoptarían. Por ello, es recomendable contarles que, cuestiones como el ciberacoso no puede ser divertido cuando se le hace daño o se molesta al prójimo.
  • Asegurarse de que consultan antes de realizar cualquier transacción en línea. El comercio electrónico es cada vez más importante, es una buena enseñanza que se familiaricen con esta forma de comercio. No hay que prohibir que compren en Internet, pero sí es conveniente que consulten previamente a la introducción de datos bancarios de cualquier tipo.

Deja un comentario

Archivado bajo Control Parental, Redes Sociales

¿Què és el smishing?

Reps un SMS oferint un suculent premi o de que truquis urgentment a un número de telèfon … però no caiguis en el parany, es tracta d’Smishing, un nou tipus d’estafa.

images

Segur que alguna vegada has rebut al teu mòbil un SMS de remitent desconegut alertan-te d’alguna cosa important relacionada amb la targeta de crèdit o amb una suculenta oferta que bé val la pena aprofitar. Atenció, no caiguis en el parany perquè segur que es tracta d’un tipus de frau conegut com Smishing.

Consisteix en una variant fraudulenta del pishing, on a través de tècniques d’enginyeria social es realitzen enviaments selectius de missatges SMS dirigits a usuaris de telefonia mòbil per tal de visitar una pàgina web fraudulenta. Mitjançant reclams atractius amb alertes urgents, ofertes interessants o suculents premis, tracten d’enganyar a l’usuari aprofitant les funcionalitats de navegació web que incorporen els dispositius mòbils actuals.

Quin és l’objectiu? Redirigir l’usuari a una pàgina web fraudulenta amb el propòsit d’obtenir informació personal, robar les teves dades bancàries o infectar el teu dispositiu mòbil amb algun tipus de troià. En altres ocasions tracten de convèncer l’usuari perquè truqui a un número amb una tarifa especial, es subscrigui a un servei SMS premium de forma il·lícita o simplement tractar de vendre’t algun servei o producte inexistent pagant certa quantitat per això.

images

Missatges intimidadors com “Estem confirmant que s’ha donat d’alta per a un servei de cites. Se li cobrarà 2 euros al dia a menys que cancel la seva petició: [web] “o missatges atractius com” FELICITATS, ha estat seleccionat d’entre milions d’usuaris amb un [cotxe]. Per obtenir el seu premi envia al [número] la paraula COTXE “, són ja un clàssic dels ciberdelinqüents per estafar les seves víctimes amb una subscripció a un servei SMS premium.

Altres en canvi intenten suplantar la identitat d’algun dels nostres contactes o empresa coneguda per intentar convèncer a l’usuari perquè truqui a un telèfon amb tarificació especial o procedir al robatori de dades bancàries. Missatges d’un contacte del tipus “Aquest és el web que et vaig dir [web] Calvin Klein, Dolce Gabbana, Hugo Boss, Loewe, Chanel etc tot a meitat de preu. Dóna-li un cop d’ull i em dius … “o missatges d’empreses com” Té un avís important. Truqui al [número] “o” Benvolgut client, la seva targeta VISA ha estat bloquejada per la seva seguretat. Per desbloquejar la targeta visiti urgent [web] completi els passos té 24h “, són els més habituals. No caiguis en el parany i recorda que cap empresa o entitat bancària pot sol·licitar les teves dades personals via SMS.

A manera de recomanació bàsica, convé no accedir mai a cap adreça web que arribi via SMS i més si el remitent no és conegut. Ni de bon tros proporcionar dades personals i/o bancàries, bé a través de SMS o per telèfon, recorda que la llei de protecció de dades obliga a empreses i entitats bancàries a utilitzar els canals habituals per fer aquest tipus de gestions. D’altra banda, el sentit comú ens diu que ningú dóna duros a quatre pessetes i que qualsevol SMS rebut amb premis sense haver jugat és un parany per a incauts.

Des d’Avanza New Technologies et recomanem que estiguis ben atent i que si tens fills/es en edat adolescent els hi ho expliquis perquè ells de vegades són poc previnguts en temes online.

Deja un comentario

Archivado bajo Control Parental, Internet, Smartphones